PS SDP+ es compromet a posar al mercat entre 3.000 i 4.000 habitatges de lloguer assequible en 5 any
El candidat socialdemòcrata a cap de Govern, Pere López, ha posat un exemple «si sabem que hi ha molta gent gran cobrant entre 800 i 900 euros, hem de ser capaços de produir habitatges petits per donar servei a una persona que viu sola i que costi uns 300 euros i el mateix pels joves que s’emancipen i que es troben una franja salarial entre 1.200 i 1.500 euros». En cap cas, ha assegurat, es demanarà el nivell d’ingressos dels llogaters sinó que es basaran en les dades que s’extreguin de les estadístiques sobre pensions i salaris del país i la tipologia d’habitatge. I és que els socialdemòcrates i progressistes volen aportar solucions a l’habitatge per sectors. López afirma que «hi ha una desconnexió entre l’oferta i la demanda, no és afavorint qualsevol oferta que se soluciona el problema» i afegeix que «hi ha habitatges de 1.000 i 1.500 euros i es continuen produint d’aquest preu, però no són els que necessitem per resoldre la greu problemàtica que tenim per la part de la població que té uns ingressos més baixos i que en alguns casos destina més del 50% del sou al lloguer». Per posar al mercat més habitatges a preu assequible, la coalició proposa vuit fórmules. Entre elles destaca la inversió en 4 anys de 80 milions d’euros en habitatge de titularitat pública, establir per llei que les cessions als comuns s’hagin de destinar obligatòriament a immobles públics i obligar que les noves promocions destinin un 10% al lloguer assequible cedint habitatges i si no és possible, amb una aportació econòmica. Per tal de fer aflorar al mercat els pisos buits, López urgeix a crear el Registre de la Propietat. «Demòcrates diu que ara ho porta al programa, però ho condiciona a l’aprovació d’altres lleis. Crec que ja no es pot retardar més perquè sense registres no es poden assolir les dades que necessitem del mercat» ha manifestat López. De fet, també proposen una llei que obliga totes les administracions públiques a intercanviar totes les dades de què disposin en matèria d’habitatge. «Potser hi ha informacions bancàries que encara no es podran aportar, però això no exclou que el Registre comenci a caminar», comenta López que afegeix que cada vegada és més evident que hi ha dos models «nosaltres volem solucionar el problema amb transparència i la majoria vol protegir persones que tenen habitatges buits i continuar afavorint l’especulació». El socialdemòcrata s’ha arribat a comprometre a deixar un termini prudencial d’un any, màxim 2 anys, per publicar totes les dades disponibles. També preveu transformar l’Institut de l’Habitatge en un Observatori i crear una Societat Pública de Gestió d’habitatges.
