La sequera deixa els recursos hídrics sota mínims

El director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, constata la reculada en precipitacions i en innivació natural, però fa una crida a la calma i el no alarmisme malgrat deixar clar que «estem per sota del que és normal i hi ha poques perspectives que es pugui recuperar la situació». Miquel deixa clar que una cosa és la constatació que la sequera s’està aguditzant -l’enginyer expert en aigües recorda però que un cicle similar a l’actual ja s’havia donat el 2017- i l’altra qüestió és si això tindrà impacte en els usos que es dona a l’aigua. S’estima que un any hidrològic normal ha de deixar 826 litres per metre quadrat. El 2022 aquesta mitjana va quedar situada en 657 l/m2. I enguany, de moment, s’està en 653 l/m2. En canvi, el 2019 la hidrologia va estar un 20% per sobre del nivell establert com a normal Miquel deixa clar que una qüestió és el control pluviomètric, per dir-ho així, que depèn de l’administració central, i, l’altra, tota la gestió de l’aigua i la distribució d’aquesta, que és una competència que correspon als comuns o empreses que hi tenen una vinculació molt directa. En tot cas, recorda el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic «no estem en uns nivells excepcionals» encara que sí que són manifestament baixos. A nivell de precipitació, tant el 2021 com el 2022 han tingut un comportament de poca pluja. S’estima que un any hidrològic normal ha de deixar 826 litres per metre quadrat. El 2022 aquesta mitjana va quedar situada en 657 l/m2. I enguany, de moment, s’està en 653 l/m2. En canvi, el 2019 la hidrologia va estar un 20% per sobre del nivell establert com a normal. De fet, entre el 2018 i el 2020 va ploure molt més del que sol ser habitual. I més encara respecte del 2017, quan va acabar un cicle com l’actual, de poca precipitació. Ni plou… ni neva, aquest any. A nivell d’innivació, si la mitjana en percentils se situa en 50, durant l’hivern passat (2021-2022) hi va haver puntes de fins al 95. En canvi, aquest hivern del qual estem sortint les puntes han arribat només a percentil 30. Però el més habitual ha estat moure’s entre 10 i 20. I això tindrà efectes en el desgel, és obvi, i en la capacitat de recàrrega dels aqüífers durant la primavera. Carles Miquel explica que, clarament, hi ha «una tendència a una reducció progressiva de les precipitacions i del recurs hídric». A més a més, també afecta l’increment de temperatures, que comporta una evaporació suplementària dels aqüífers i, per tant, una disminució de les reserves. Ara bé, «es fa molt difícil extrapolar la situació» a la gestió dels usos de l’aigua, com s’ha dit, atès que «cada prestador de servei coneix la seva zona de captació». Hi ha preocupació general, és clar. Alarma, en cap cas.