MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Un vial anomenat esperança

6 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Afronten les eleccions després de prendre’s un Alka-Seltzer, disposats a empassar-se el que calgui, a acceptar pop com animal de companyia, amb la pressa al cos, la incertesa en el gest, cansats abans de començar, extenuats per una agenda sobrecarregada i amb les ulleres penjant i pendents dels retocs de la maquilladora de torn als estudis de la tele. Unes eleccions i els debats en primavera són temps d’ansolítics i d’antihistamínics per allò dels nervis i de les al·lèrgies. La parròquia d’aquell sud, que també existeix segons Joan Manuel Serrat i Mario Benedetti, obre els debats. Un protagonista experimentat com Gerard Alís (PS), una amb una mica menys com Helena Mas (Demòcrates, Liberals i Independents) i dos de novells: Pol Bartolomé (Concòrdia-Desperta Lauredià) i Bianca Martínez (Andorra Endavant). Tot ben lligat i ben lligat, pautat i minutat, amb poc marge per al debat. Res a veure amb el que es produeix quan es tracta de netejar l’habitació d’un fill adolescent, indret que és a punt de ser declarat espai natural protegit per la Unesco perquè els mitjons bruts ha creat un microclima on han començat a desenvolupar-se espècies encara no conegudes per l’humanitat i els pares a punt de fer una intervenció armada amb escombra i pal de fregar. Dos estris que no li han calgut, però al moderador, David Domingo per advertir Mas i Alís que se’ls ha acabat el temps, com Roser Suñé al Consell General: «hauria d’anar acabant…». Alís aposta per ser l’única opció de canvi, Mas per la seva experiència i treball com a secretària d’Estat de Salut, Bartolomé -l’únic que no ha llegit- reivindicant lauredianisme, i Martínez fent esment a Grifols i a Domingo, veient-la que debia estar recordant el Jack Lemmon de ‘Ningú no és perfecte’ veient les evolucions de Marylin Monroe: «Quina manera de moure’s. Ha de tenir un motoret». El moderador té un rellotge com el del conill d»Alícia al cau de les meravelles’, que estava tota l’estona mirant l’hora. «Senyor Alís, ja ha consumit tres minuts». O cinc, però allà no es parla de Sant Julià de Lòria. Martínez insisteix en Grifols i Mas en la feina feta per Govern Martínez hi torna amb Grifols i Mas en la feina feta per Govern. Bartolomé és el més acadèmic i Alís afirma que «cal apostar pel turisme i el comerç». En 22 minuts des de l’inici s’ha parlat de moltes coses: Acord d’associació, inversió estrangera, fiscalitat… però tot parafrasejant Eduardo Mendoza a ‘Sin noticias de Gurb’, sense notícies de Sant Julia. Tot això mentre Alís i Mas debaten sobre l’encaix a Europa i Bartolomé recorda que «Andorra és un dels països menys exportadors d’Europa». Al senyor Alís li quedn 14 segons quan Bartolomé treu tota la seva artilleria de politòleg, del col·legi de Bruges i ho fa sense exhaurir el temps. He vist coses que vosaltres, els humans, no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió. He vist raigs-C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser. He vist un candidat que no exhauria el temps d’intervenció. RTVA el plató dels prodigis. La candidata d’Andorra Endavant reclama que es posin al mercat els 6.000 habitatges buits La senyora Martínez encara té molt temps i insisteix amb el laboratori P3. Sort que després de la pausa, Domingo recorda que reprenen el debat territorial de Sant Julià de Lòria. Cinc minuts de bloc social i «así se las ponían a Fernando VII» i a Helena Mas amb l’habitatge i els pisos a preu assequible i els de protecció pública mentre que la candidata d’Andorra Endavant reclama que es posin al mercat els 6.000 habitatges buits » i ja està» després que el moviment dels cabells provoquessin interferències en el micròfon. Bartolomé és partidari d’augmentar la moratòria per als pisos turístics i Alís explica que porten mesures al programa sobre l’habitatge i retreu a Demòcrates que «després de vuit anys han descobert que tenim un problema amb l’habitatge». Mas contesta que han posat en marxa moltes mesures com la protecció de gairebé el 80% dels contractes de lloguer, el programa per a l’emancipació dels joves entre 22 i 30 anys passant per la contenció del preu de l’electricitat o les accions socials. «Els ciutadans no volen ajudes ni caritat, volen drets», ha replicat Alís. Bartolomé, per la seva part, proposa la creació d’una llei del benestar. L’entrada en escena del tema sanitari posa de manifest que allò va camí de convertir-se en un duel de dos -Alís i Mas- tot i que en aquest terreny la candidata demòcrata juga a casa tot i que abans de completar la seva resposta es queda tallada per la manca de temps. El SAAS es queda a l’ull de l’huracà. Per Alís i Bartolomé cal reorganitzar-lo, especialment pel servei d’Urgències [Bartolomé dixit}. El candidat de Concòrdia i el del PS-SDP + es posen d’acord per demanar la despenalització de l’avortament, un tema que Martínez considera «delicat» defensant el paper del copríncep episcopal. Bartolomé acusa Demòcrates de cinisme polític en el tema de la desviació Finalment, arriba Sant Julià de Lòria. «Que todo el mundo sepa/que el Sur también existe». Mario Benedetti, sempre. Martínez parla de Naturlandia [sic], dels col·lapses, del soroll, de la prioritat d’acabar el vial, de l’embelliment de l’entrada al poble i de les fires per concloure que «era una parròquia viva i que ara està morta». Bartolomé també aposta pel vial i diu que ara que s’acosten les eleccions Demòcrates i Liberals el tornen a reivindicar. «Això és cinisme polític» etziba, com una fuetada a la que s’hi suma Alís. «Això del vial és una mofa als lauredians. Demòcrates i Liberals han abandonat Sant Julià. Demanen confiança i per Sant Julià no són de fiar. No respecten la parròquia, no volen treballar per Sant Julià». Mas es defensa assegurant que el vial mai ha estat oblidat per Demòcrates.»S’han fet moltes coses per Sant Julia. Sis milions d’euros a la universitat i s’han destinat 13,5 milions en diverses obres», opina i Martínez acusa els Demòcrates de «fer promeses electorals» i Bartolomé de «fer pagar a Sant Julià els plats trencats de la seva mala planificació» tot esmentant el tema de l’abocador de terres de la Massana. Tots els camins van a Roma i al vial. El candidat de Concòrdia-Desperta Laurèdia diu que amb la seva construcció es podrà pacificar el trànsit a l’interior de la població, i de retruc, potenciar el comerç. «Ha clavat el temps!» emfatitza el moderador, abans de donar pas a Martínez que també lliga vial i comerç. Tempus fugit. Arriba la recta final. Darrera intervenció d’un minut. Martínez planta la bandera de la lluita contra l’amiguisme per demanar el vot, el del coratge i el canvi. Per Alís, Demòcrates i Liberals han empobrit la parròquia, i cal un canvi pensant en generacions futures i per aturar la pèrdua de poder adquisitiu. Mas recorda que governar no és fàcil i hem de treballar pel futur d’Andorra. «Volem que Sant Julià sigui protagonista de l’Andorra del present i del futur». Segons Bartolomé, «ens trobem en un moment de gran complexitat. La nostra força rau en un sentiment de força intergeneracional». Ha demanat apostar per idees innovadores i transversals. Com afirmava Don Draper a ‘Mad men’, «el que dius amor va ser inventat per gent com jo per vendre mitges». Les campanyes han estat inventades pels polítics per vendre esperança. Un vial anomenat esperança.