MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«La inversió estrangera i les residències passives han fet del país un paradís per als especuladors»

8 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Al davant, de la candidatura de PS SDP + hi ha la totpoderosa Conxita Marsol. La d’Andorra la Vella serà, sens dubte, una de les pugnes electorals del 2 d’abril. Miró representa més que ningú la socialdemocràcia més centrada, alhora que la seva trajectòria professional el lliga amb un sector poc donat a la socialdemocràcia com l’empresariat. Per a ell, com per la seva formació, aspectes com resoldre la problemàtica de l’habitatge o les penúries econòmiques de molts dels ciutadans del país seran cabdals. Què és pot aportar a la seva parròquia des del Consell General? Els consellers elegits a la circumscripció territorial tenim el rol de parlamentaris i de ‘senadors’ ja que representem també el territori. Val a dir que pocs textos hem votat aquesta darrera legislatura amb majoria de les dos cambres. No hauríem de confondre l’elector pensant que com anys enrere els consellers generals (4 per parròquia) eren una espècie de super cònsols. Andorra la Vella es la parròquia mes poblada i amb el nombre més elevat d’electors, així que els problemes es multipliquen i les necessitats també. Per posar un exemple, la problemàtica de l’habitatge a la capital és encara mes accentuada pel fet que els preus son superiors a la resta de parròquies, com igualment passa a Escaldes. Què considera que farà decidir els resultats de la seva territorial? El sistema majoritari a una volta és complicat ja que per un sol vot de diferència fa que tinguis dos consellers o cap. Crec que el problema de l’habitatge que patim a tot el país encara és més accentuat a Andorra la Vella i Escaldes ja que els preus són indecents tan els de lloguer com de venda. El qui doni mes confiança en aquesta problemàtica i en la del poder adquisitiu pot tenir una avantatge. Trenta anys després d’aprovar la Constitució, s’ha de mantenir l’actual sistema electoral amb 14 consellers elegits, amb 2 representants per parròquia, o s’ha d’anar cap a una única llista general? Personalment preferiria una llista de 28 consellers proporcional. Ara bé, també es podria preveure ampliar la llista nacional a 28 consellers mantenint els 14 consellers territorials. Faria un total de 42 consellers. En tot cas s’hauria de reformar la llei electoral i crec que la Constitució també. Una altra opció es fer un sistema majoritari a dos tombs com a França, eliminant del segon tomb les llistes menys votades i mantenint les dues més votades per una segona volta a efectuar una setmana després. «Qui doni mes confiança sobre la problemàtica de l’habitatge i la del poder adquisitiu pot tenir una avantatge» A nivell d’habitatge, quines mesures proposeu per solucionar la problemàtica des de la seva parròquia? L’habitatge es un problema no tan sols d’Andorra la Vella sinó de tot el país i crec que es el mateix a gairebé totes les ciutats europees importants. L’obertura a la inversió estrangera combinada amb les residències passives ha fet del nostre país un paradís per als especuladors. Veiem que tota construcció nova és únicament i exclusivament per a la venda. Les mesures hauran de ser concertades entre l’Estat -Govern i comuns- i la societat civil en un pacte per l’habitatge. Tota mesura ha de ser debatuda i consensuada sense limitacions. Solucions com la inversió pública en habitatge, la gestió pública de rehabilitacions d’habitatges, establir un índex de preus de referència, un registre de propietat, acordar avantatges fiscals per promocionar habitatge… La llista de solucions no ha de ser limitativa. Hem d’estar oberts a tot suggeriment. Poder adquisitiu: quines mesures proposen? La pèrdua de poder adquisitiu fa que el consum baixi, i l’economia s’alenteixi. Andorra es atípic pel seu gran nombre de visitants i turistes, ara bé per la gent que viu i treballa aquí es farà molt complicat mantenir un nivell de vida digne vista la inflació galopant i el cost de la vida en general. El preu de l’habitatge ha de ser màxim d’un 30% dels ingressos perquè les famílies no perdin més poder adquisitiu. El salari mínim s’ha de actualitzar d’una vegada per totes al 60% del salari mitjà segons les recomanacions de la Carta Social Europea. Ho hem demanat per activa i per passiva aquests darrers 4 anys. La majoria no ho ha acceptat mai L’acostament a Europa s’ha fet de la forma correcta? Amb la manca d’informació que hem tingut al respecte es fa difícil opinar. Crec sincerament que quan més informada estarà la societat, molt millor. La manca d’informació fa témer la població, sobretot quan es una qüestió cabdal i extremadament tècnica. Després de 12 anys no hauríem de caure en la precipitació, però. Joaquim Miró en seu parlamentària. Com podem millorar el transport públic segregat dins d’Andorra? I per les connexions internacionals? Som un país petit amb una orografia complicada i amb poques infraestructures viàries. El col·lapse es difícil d’evitar ja que tots circulem per les mateixes vies. Intentar millorar el servei amb mes línies, mes freqüències, més confort. Fomentar més el ‘co-driving’, la bicicleta… a nivell internacional tenim el mateix problema, només tenim dos accessos. Estaria be desdoblar la via entre Andorra i la Seu i intentar crear connexions ferroviàries dins el marc de l’acord amb Europa. Potenciar l’aeroport de la Seu amb més freqüències i destinacions. «Preferiria una llista de 28 consellers proporcional. Ara bé, també es podria preveure ampliar la llista nacional a 28 consellers mantenint els 14 consellers territorials. Faria un total de 42 consellers» Quines mesures s’han d’aplicar al sistema de pensions per fer-lo sostenible? Sense voler alarmar la població, els experts preveuen un problema en el sistema de pensions a curt/mig termini. Les projeccions ens diuen que haurem de cobrir quatre vegades les nostres reserves que són actualment de 1.500 milions d’euros. No estic d’acord en augmentar l’edat de jubilació ni de traspassar tot el problema als empresaris i treballadors augmentant de 10 punts les cotitzacions. Veiem mes factible traspassar una part de les cotitzacions de la branca general de sanitat a la de jubilació i compensar aquesta amb imposició (SICAVS, dividends…). També s’hauria de tenir més cura en les inversions efectuades pel fons de reserva de jubilació aquests darrers anys, que han comportat unes pèrdues importants. Com es pot potenciar el turisme i el comerç (a la parròquia i al país) al mateix temps que es fa sostenible? Som un país turístic i per més que vulguem innovar, el motor de la nostra economia continua essent el turisme i els seus derivats així com el comerç en general. Evidentment, el comerç ha de ser presencial, ja que l’electrònic no ens afavoreix. Mentre l’arribada massiva de turistes es faci per carretera veig difícil la sostenibilitat a no ser que promocionem els cotxes compartits, l’avió, l’helicòpter, el tren…. Si surt elegit, i per mantenir el contacte amb la ciutadania, preveu instaurar algun mecanisme de relació amb la població? (oficina de representació, horari d’atenció públic…) La talla del país afavoreix que el contacte amb els parlamentaris sigui més fàcil que en altres països. Durant la passada legislatura hem tingut centenars de reunions amb col·lectius professionals i civils, ONGs i privats. Fins l’últim dia de legislatura el nostre grup parlamentari ha tingut les portes obertes a tota la ciutadania i així ho continuarem fem. «Sense dir-ho massa alt, el fet que Andorra la Vella sigui la capital hauria de tenir alguna que altra compensació» És un problema per a Andorra la Vella que no s’hagi pogut tancar l’ordinació del Madriu? Doncs sí, perquè és un instrument que ha de protegir la vall en tota la seva extensió i els seus entorns i que complementa el pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. PS-SDP + proposem redactar un pla de gestió de la vall que faci d’aquesta la carta de presentació d’Andorra davant del món, perquè aquest és el significat de Patrimoni de la humanitat. Capitalitat: es reconeix prou? El fet de ser la capital i la parròquia més poblada fa que Andorra la Vella tingui que subvenir a moltes més problemàtiques que la resta de parròquies. Això es aquí, a París o Pequín. La confluència diària del gruix dels treballadors i d’una gran part de turistes encara ho agreuja més. Sense dir-ho massa alt, el fet de ser la capital hauria de tenir alguna que altra compensació. Multifuncional i arxiu nacional: aniran a la parròquia? Definitivament, sí. El multifuncional és una necessitat tan per Andorra la Vella com pel país en general. Tenim la necessitat d’un espai per celebrar concerts, actes esportius, culturals, fires… aportaria també turisme de congressos i de lleure. L’únic requisit és que es faci en terreny públic. EL JOAQUIM MIRÓ MÉS ÍNTIM Quants idiomes parla? Català, castellà, anglès i francès. A quina hora es desperta? Entre 2/4 de 7 i les 7. Té alguna mascota? Un gos. La xarxa social que més utilitza? Instagram i el WhatsApp. Què han après dels seus pares? Respecte cap als altres. Quina va ser la seva primera feina? Secretari a la Batllia del Copríncep francès. Miró usa l’Instagram. Un referent polític? Barack Obama. Un escriptor o llibre preferit? José Saramago. Sèrie o pel·lícula preferida? ‘El Padrino’. Si pogués canviar una cosa del món, què canviaria? Els polítics. Quin consell li donaria al seu jo adolescent? Que relativitzi les coses. Quina és la darrera vegada que ha plorat? Fa molt. Una activitat que fa al seu temps lliure? Barack Obama. Esport. Què practica? Caminar. Un pla per gaudir d’Andorra en un cap de setmana? Perdre’s per la muntanya. Manta i peli o prendre alguna cosa amb els amics? Prendre quelcom amb els amics. Amb quin candidat aniria de cap de setmana? Amb el Xavier Espot. El seu cotxe és dièsel, elèctric, híbrid o benzina? Elèctric. Sabria dir quin és el preu d’una barra de pa? Sobre l’1,50 euros. Qui fa la compra a casa seva? En funció de la disponibilitat. Quant es gasta en la compra d’una setmana? Massa. Quin plat li surt millor a la cuina? Cap.

Más historias

Puede que te hayas perdido