MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«La gent està molt cansada de les promeses dels polítics que mai es compleixen»

8 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Muxella ha passat per diversos projectes polítics i, en certa manera, va ser una sorpresa que tornés a la primera línia. Però només relativa. L’acompanya a la territorial filòleg Dídac Tomàs. Què és pot aportar a la seva parròquia des del Consell General? El conseller de la parroquial ha de defensar els interessos de la parròquia entenent per interessos el que fa referencia a infraestructures que afecten o poden afectar la parròquia (terra) així com el que fa referència a les persones. Què considera que farà decidir els resultats de la seva territorial? La gent està molt cansada de les promeses dels polítics que mai es compleixen i moltes persones no voten perquè han deixat de creure en els polítics que un cop tenen la seva cadira s’obliden del que han dit durant la campanya i amb l’excusa de ‘l’estabilitat parlamentària’ fan pactes i el programa se’n va a la paperera o bé des de l’oposició amb l’excusa de que estan en minoria en lloc de votar en contra certes aberracions s’abstenen en temes importants i no confirmen la seva oposició amb un vot negatiu. Des del meu punt de vista els resultats dependran que totes les persones que no voten pel desencís ho facin aquesta vegada. Que observin qui ha fet realment oposició. Andorra Endavant -Carine Montaner- ha fet un treball constant des del seu escó. Sovint en front de burles. Ha continuat defensant temes cabdals pel poble andorrà. Grifols, biomedicina, responsabilitat política… Trenta anys després d’aprovar la Constitució, s’ha de mantenir l’actual sistema electoral amb 14 consellers elegits, amb 2 representants per parròquia, o s’ha d’anar cap a una única llista general? El Consell General va discutir aquesta qüestió quan s’estava redactant la Constitució i la manera de contactar a tothom va ser de tenir dues cambres dins del Consell, parlament i senat. El senat representa la parròquia no l’individu i el parlament, el poble. En la meva opinió, la llei d’Hondt no facilita la representació en el Consell de les minories i donat el nombre d’andorrans amb dret a vot sobre el nombre d’habitants la representació parlamentària és d’una qualitat democràtica molt baixa. En aquest sentit defenso les llistes obertes amb el que aconseguiríem que les persones tinguessin més al·licients per anar a votar donat que ells mateixos podrien fer les seves llistes. De fet va funcionar durant segles. «El ciutadà ha d’observar qui ha fet realment oposició. Andorra Endavant -Carine Montaner- ha fet un treball constant des del seu escó. Sovint en front de burles» A nivell d’habitatge, quines mesures proposen per solucionar la problemàtica des de la seva parròquia? a/ Tenir un registre de la propietat (important per a tota societat democràtica). b/ Desbloquejar els pisos buits, reequilibrant la oferta i la demanda dels pisos de lloguer (a curt i mitjà termini). c/ Incentivar habitatges socials (llarg termini). Poder adquisitiu: quines mesures proposen? Mentre els pisos de lloguer tinguin un preu que representa entre el 70% i 80% del sou, els ciutadans ho tindrem molt difícil per viure aquí. La solució avui és compartir pis i tenir dues feines. Són necessàries ajudes per accedir a un habitatge de propietat. Cal replantejar tot el tema de l’obertura econòmica: cal modificar el marc legal per evitar tenir empreses pantalles que no aporten res positiu al país sinó problemes. Cal un control reforçat. Hem d’atraure inversors que impulsen projectes d’alt valor afegit i generen llocs de treball. L’acostament a Europa s’ha fet de la forma correcta? No. En absolut. El cartell d’Elisa Muxella i Dídac Tomàs. Com podem millorar el transport públic segregat dins d’Andorra? I per les connexions internacionals? Transport per cable: menys contaminació. Transport ferroviari: estalvi econòmic per transport de mercaderies. «Defenso les llistes obertes amb el que aconseguiríem que les persones tinguessin més al·licients per anar a votar donat que ells mateixos podrien fer les seves llistes» Quines mesures s’han d’aplicar al sistema de pensions per fer-lo sostenible? Eliminar els sous del consell d’administració per començar seria el que passaria en una empresa privada. Fa més de 30 anys que s’ha estat parlant de l’importància de la prevenció però estem abocats a la curació. «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de malaltia», diu l’OMS. Val a dir que l’entorn on vivim ja no és el d’un país de muntanya saludable sinó un lloc on l’estrès, les addiccions, les depressions, les contaminacions… són el pa de cada dia. Per tant, si no fem prevenció seriosa anirem acumulant despeses per curació i continuarem vers la fallida. El fet de pujar les cotitzacions i disminuir el punt no han donat la solució al problema que en un futur cobrem les pensions. Estarem obligats ha tenir una gestió privada? Moltes persones estan pagant dues vegades. Una a la CASS i una altra en una mútua privada i per tant havent cotitzat durant molts anys. Quines despeses de funcionament té la CASS? És pot reduir? On estem realment? Com es pot potenciar el turisme i el comerç (a la parròquia i al país) al mateix temps que es fa sostenible? Definint i actuant sobre el turisme que volem. Un turisme de qualitat i no de masses. I per tenir un turisme de qualitat s’ha de donar qualitat en el serveis. Qualitat vol dir atenció, educació i productes que no hi ha ni a França ni a Espanya. Fa anys Andorra era una fira d’innovació. Avui no, i fins i tot els preus no són competitius a excepció d’alcohols i tabacs. Cal apostar pels nostres productes artesans i per una economia circular. Apostar per la nostra cultura, la nostra història i la nostra gastronomia. Més qualitat i menys quantitat. Si surt elegida, i per mantenir el contacte amb la ciutadania, preveu instaurar algun mecanisme de relació amb la població? (oficina de representació, horari d’atenció públic…) Soc algú que m’agrada parlar amb tothom i saber què pensa de la situació actual d’Andorra. Comprendran doncs que si arribo al Consell General, aquesta serà la meva prioritat. Els parlamentaris treballen pel poble i es deuen a ells tan si l’han votat com și no. És una qüestió de principis. Dit això una oficina o despatx públic seria una molt bona alternativa. «Fa anys Andorra era una fira d’innovació. Avui no, i fins i tot els preus no són competitius a excepció d’alcohols i tabacs. Cal apostar pels nostres productes artesans i per una economia circular» És un problema per Andorra la Vella que no s’hagi pogut tancar l’ordinació del Madriu? Les muntanyes no coneixen els límits territorials i això significa que hi ha d’haver una gestió conjunta entre els quatre comuns concernits (Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, Encamp i Sant Julià). Així doncs en el cas de fenòmens com el que hi va haver fa uns anys de lava torrencial que des del camp de Claror va afectar la Peguera i per tant a la captació d’aigua potable de Sant Julià i que per sort no va afectar a la Comella (captació d’aigua potable d’Andorra). En aquest moments s’ha d’actuar a tres bandes i ràpid i per tant és necessària una gestió rapida i eficaç, el que vol dir que com més aviat tinguem signat un pla director entre els tres comuns implicats i definir la gestió, molt millor per el conjunt de la ciutadania i pel nostre entorn natural. Capitalitat: es reconeix prou? En el meu entendre, sí. Multifuncional i arxiu nacional: aniran a la parròquia? Entenc que l’edifici multinacional on entre altres la Fira d’Andorra hi tindria el seu espai hauria d’estar a la capital del nostre país. La fira d’Andorra és una tradició per Andorra la Vella igual que la del bestiar ho és a Canillo. Pel que fa a l’arxiu nacional ha d’estar a la capital. L’ELISA MUXELLA MÉS ÍNTIMA Quants idiomes parla? Català, castellà, francès, anglès, A quina hora es desperta? A les 8 hores. Té alguna mascota? No. Tinc plantes La xarxa social que més utilitza? WhatsApp i Instagram Què han après dels seus pares? Defensar allò en què creus, l’integritat, lluitar per allò que és just. Quina va ser la seva primera feina? Treballar a la perfumeria del meus pares i fer classes de repàs als estius. Muxella és una amant de les plantes. Un referent polític? Mandela Un escriptor o llibre preferit? Jose Saramago. Sèrie o pel·lícula preferida? N’hi ha moltes però si he d’escollir una seria ‘La llista de Schindler’. Si pogués canviar una cosa del món, què canviaria? El Consell de Seguretat de l’ONU: tindrien dret ha estar-hi i tindrien el dret a vet els cinc països que millor respectessin els drets humans i cada any hi hauria un examen. Els cinc que hi ha ara serien els últims de la classe. Quin consell li donaria al seu jo adolescent? No deixis mai de preguntar-te el perquè de les coses. No deixis mai que ningú et manipuli. Quina és l’última vegada que ha plorat? La setmana passada. Una activitat que fa al seu temps lliure? Depèn del moment però habitualment, escriure, llegir, passejar Fa esport? Què practica? Si. Activitats al gimnàs. Esquí i golf Un pla per gaudir d’Andorra en un cap de setmana? Caminar per les nostres muntanyes amb amics, fer alguna via ferrada, dinar a l’aire lliure i gaudir de la natura. Manta i peli o prendre alguna cosa amb els amics? Depèn del dia. Les dues m’agraden. Muxella és una ferma defensora dels productes artesans locals. Amb quin candidat aniria de cap de setmana? Amb tots. Seria la manera de tenir un debat obert i lliure de parlar de moltes coses sense la censura del propi partit ni de l»establishment’ i entendre perquè hi hagut tan poca oposició a excepció de la Carine Montaner. El seu cotxe és dièsel, elèctric, híbrid o benzina? Dièsel. Sabria dir quin és el preu d’una barra de pa? Depèn del tipus i del pes jo em gasto entre 1,50 euros i 3 euros. Qui fa la compra a casa seva? Jo. Quant es gasta en la compra d’una setmana? Sobre els 200 euros en alimentació. Quin plat li surt millor a la cuina? La carn rostida amb ceps.

Puede que te hayas perdido