MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«Al Consell hi vull aportar la mateixa dedicació i força que he dut al comú els darrers set anys»

9 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Respon a bastament i com si d’una recitació del programa demòcrata, com aquell qui diu, fos. La qüestió sobre si cal canviar el sistema electoral per tal que com més gran sigui la parròquia més incidència tingui és la que li fa ballar més el paraigua. Per la resta, les coses clares i ordenades. I a afrontar el repte d’uns nous comicis, que no són pas pocs ja. Què és pot aportar a la seva parròquia des del Consell General? La mateixa dedicació, treball i força que hi he aportat des del comú aquests darrers set anys. Vull continuar treballant per fer la parròquia més pròspera i sostenible, millorant la qualitat de vida dels ciutadans, impulsar el museu nacional, el multifuncional, donar millors solucions per l’accés a l’habitatge -que ens preocupa a tots-, i, com no, servir Andorra. Què considera que farà decidir els resultats de la seva territorial? Personalment, soc conscient que no serà fàcil, però espero que la solvència que ens avala per la bona feina feta al comú aquests darrers set anys, en què hem impulsat la transformació de la parròquia, la creació de noves empreses i llocs de treball, més zones de vianants, més parcs, activitats com el Poblet de Nadal, etc., faci que els electors em tornin a fer confiança. A partir d’ara, per desenvolupar projectes de l’àmbit nacional, per continuar servint el país i fer-lo millor. Trenta anys després d’aprovar la Constitució, s’ha de mantenir l’actual sistema electoral amb 14 consellers elegits, amb 2 representants per parròquia, o s’ha d’anar cap a una única llista general? L’actual sistema electoral neix d’un pacte que es va tancar entre tots els actors intervinents en el procés constituent, ara fa 30 anys. Un pacte que concreta un equilibri entre territori i la seva representació. L’objectiu de tots els sistemes electorals és crear majories de govern que assegurin l’estabilitat, i el nostre sistema ha demostrat que dona resposta a aquesta necessitat. Veig difícil passar del sistema actual a una sola llista nacional, perquè seria injust per a les parròquies amb poca població. Tot i que l’actual sistema, al meu entendre, potser tampoc és prou just per a les parròquies més poblades, com Andorra la Vella. Des del meu punt de vista, el sistema és important i necessari per mantenir aquest equilibri, però potser s’haurà de començar a reflexionar sobre la possibilitat de replantejar-se el sistema electoral actual, en el sentit que la representació tingui un major pes. És un tema que he defensat sempre, pel que fa a les transferències. «Potser s’haurà de començar a reflexionar sobre la possibilitat de replantejar-se el sistema electoral actual, en el sentit que la representació tingui un major pes» A nivell d’habitatge, quines mesures proposen per solucionar la problemàtica des de la seva parròquia? Estic molt sensibilitzada amb aquest problema. Des del comú vam ser els primers a cedir, l’any 2020, un important terreny al Govern per construir habitatges a preu regulat. El comú està a punt de convocar un concurs per adjudicar la construcció d’un edifici d’habitatge a preu regulat a Santa Coloma, mitjançant un sistema de concessió on el comú facilita el terreny i un constructor edifica al seu cost i el posa a lloguer, al preu que fixa el comú. És un sistema publicoprivat que entenc que pot funcionar, i considero que des del Govern també s’ha de treballar en aquesta línia per aconseguir un parc d’habitatges que millori l’oferta i faci que el mercat s’equilibri. També proposem gravar les inversions estrangeres en el sector immobiliari amb una taxa finalista, que anirà destinada a la promoció d’habitatges a preu assequible. I implementarem un programa d’accés al primer habitatge de compra, en què el Govern aportarà els recursos per facilitar l’accés i el pagament de la hipoteca. Poder adquisitiu: quines mesures proposen? En el darrer any el Govern ja ha implementat moltes mesures, com l’increment del salari mínim, s’ha fet gratuït el transport públic, s’han ampliat els ajuts a l’habitatge de lloguer, s’han mantingut les tarifes elèctriques pràcticament congelades… Per als propers anys, seguirem augmentant les pensions més baixes, mantindrem la progressió de les tarifes d’electricitat, evitant que afecti especialment a les famílies més vulnerables i a la competitivitat de les nostres empreses. També hem de continuar apostant per un transport públic gratuït, juntament amb el desplegament d’un pla d’habitatge a preu regulat, entre d’altres mesures. MARSOL ENTRE DOS DELS SEUS DEIXEBLES: MERITXELL LÓPEZ I ALAIN CABANES. L’acostament a Europa s’ha fet de la forma correcta? Des de l’any 2004, els diferents governs parlen d’esgotament del sistema econòmic actual i que s’ha de diversificar l’economia, penso que hi estem tots d’acord. Soc conscient que l’acostament a Europa no és fàcil, però s’ha de continuar fent, al meu entendre, sense pressa i amb la participació de tots els grups del Consell General i de la societat civil. I remar tots junts per assolir el millor acord amb Europa, un acord que tingui en compte les nostres especificitats i característiques, una proposta d’acord que s’haurà d’explicar molt bé, amb tota la transparència i amb detall dels pros i contres, perquè la ciutadania, quan sigui el moment de celebrar el referèndum, puguin manifestar-se amb total coneixement de causa. Per la nostra part, treballarem per aconseguir un nou acord polític amb tots els grups parlamentaris i el Govern, per buscar un consens, i continuarem treballant amb els diferents sectors implicats per informar i debatre l’evolució de les negociacions. Com podem millorar el transport públic segregat dins d’Andorra? I per les connexions internacionals? . Hem de treballar en la creació d’un mitjà de transport segregat, tipus tramvia, que uneixi Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-engordany, i hem d’esforçar-nos perquè pugui arribar fins a la Seu d’Urgell. «Considero que el debat sobre la capitalitat s’haurà d’encetar i començar a treballar en una llei que la reconegui; de fet, com tenen la majoria dels països» Quines mesures s’han d’aplicar al sistema de pensions per fer-lo sostenible? Aquesta és una de les grans assignatures pendents i cada vegada és més urgent. Aquesta legislatura s’haurà de reformar l’actual sistema de pensions per garantir-ne la sostenibilitat. Partirem de la base de la proposta formulada pel consell d’administració de la CASS, incorporant propostes d’altres grups parlamentaris i dels diferents col·lectius. Com es pot potenciar el turisme i el comerç (a la parròquia i al país) al mateix temps que es fa sostenible? El turisme i el comerç són el motor del nostre país i de la nostra parròquia, i hem de continuar treballant per un turisme menys massificat i de més qualitat. Amb noves experiències, nous atractius que marquin la diferència d’altres competidors i ho hem de fer de la mà de tots els agents turístics. En aquesta línia, elaborarem un estudi de capacitat de càrrega del sector turístic per fer-lo més sostenible. A la vegada, mantenir la seguretat és fonamental Si surt elegida, i per mantenir el contacte amb la ciutadania, preveu instaurar algun mecanisme de relació amb la població? (oficina de representació, horari d’atenció públic…) A mi m’agrada molt la relació directa amb les persones. Durant aquests set anys he estat al carrer parlant amb tothom, explicant els projectes i, sobretot, escoltant les propostes i les necessitats. Penso continuar en la mateixa línia, és important no tancar-se i estar obert als ciutadans. «Les pensions són una de les grans assignatures pendents i cada vegada és més urgent. Aquesta legislatura s’haurà de reformar l’actual sistema de pensions per garantir-ne la sostenibilitat» És un problema per a Andorra la Vella que no s’hagi pogut tancar l’ordinació del Madriu? Ha estat una pena no haver-ho pogut tancar, perquè entenem que aquesta ordinació és necessària i feia molt temps que es treballava, però també he de dir que tampoc és una situació que no es pugui reconduir, em consta que s’està confluint en molts aspectes i que, segurament, serà una realitat en breu. Capitalitat: es reconeix prou? Ara podem afirmar que no només som la capital de dret, sinó que també ho som de fet. Però ser la capital comporta una sèrie de despeses i de serveis que s’haurien de tenir en compte pel que fa a les transferències de l’Estat. Considero aquest debat també s’haurà d’encetar i començar a treballar en una llei de la capitalitat –com tenen la majoria dels països-. Multifuncional i museu nacional: aniran a la parròquia? Poden estar segurs que m’esforçaré perquè siguin una realitat a Andorra la Vella ben aviat. Perquè entenc que són necessaris i ara ja hem assolit el nivell de maduresa necessària perquè es tirin endavant. El multifuncional és necessari en un país turístic com el nostre, per convertir-se en el centre nacional d’esdeveniments de tot tipus. La seva ubicació ha de ser central Andorra la Vella disposa d’aquests espais. El museu nacional és una necessitat per la nostra identitat, ha de ser el referent de la nostra història i mercès a la col·laboració del comú disposem d’un terreny idoni, just al carrer Prat de la Creu, que ha de permetre construir aquest museu, jo diria, imprescindible. LA CONXITA MARSOL MÉS ÍNTIMA Quants idiomes parla? Català, castellà, francès… i amb l’anglès ens defensem. A quina hora es desperta? A 2/4 de 7 del matí. Té alguna mascota? Ara no. Però durant dotze anys vaig tenir un gos, el Yam. La xarxa social que més utilitza? WhatsApp, si es pot considerar com a tal, i l’Instagram. Què ha après dels seus pares? Els valors de l’esforç, el treball, l’educació i el respecte. I l’estima per Andorra. MARSOL ABRAÇADA A DAVID ASTRIÉ EN PRESENTAR LA RENÚNCIA A CÒNSOL EN UN DELS DARRERS DIES QUE ES VA EMOCIONAR. Quina va ser la seva primera feina? Mentre estudiava ajudava el meu pare a la Gestoria Sícoris. En finalitzar els estudis vaig incorporar-me com a secretària general del comú d’Andorra la Vella. Un referent polític? És difícil parlar d’un sol referent polític. Molts homes i dones m’han interessat i m’han aportat molt sobre com gestionar situacions complicades, com prendre decisions difícils, com governar de la manera més oberta possible, com tenir conviccions fortes, diferents tipus de lideratges… Per dir alguns noms, persones molt diferents com Winston Churchill o Nelson Mandela. Un escriptor o llibre preferit? John Grisham. Sèrie o pel·lícula preferida? De sèrie, ‘Bing Bang Theory’, i de pel·lícula va a temporades. Diria ‘Orgullo y poder’ o ‘Campeones’. Si pogués canviar una cosa del món, què canviaria? Que desaparegui la fam. Quin consell li donaria al seu jo adolescent? A la vida hi ha d’haver temps per a tot. Quina és l’última vegada que ha plorat? No fa gaire. Una activitat que fa al seu temps lliure? Llegir llibres, fer activitats a l’aire lliure i viatjar amb la família. Fa esport? Què practica? Esquiar, caminar, córrer… pujar muntanyes. Un pla per gaudir d’Andorra en un cap de setmana? Anar a la natura – a l’hivern, esquí o esquí de muntanya; a l’estiu, muntanya-, anar de compres, gastronomia i lleure. Manta i peli o prendre alguna cosa amb els amics? Depèn del dia, busco temps per a tot. CONXITA MARSOL FA FORÇA MUNTANYA. Amb quin candidat aniria de cap de setmana? Amb el Xavi Espot. El seu cotxe és dièsel, elèctric, híbrid o benzina? Híbrid. Sabria dir quin és el preu d’una barra de pa? Amb exactitud, no, perquè no menjo massa pa. Entre 1 i 2 euros. Qui fa la compra a casa seva? Normalment, jo mateixa. Quant es gasta en la compra d’una setmana? Malauradament, cada dia més. Entre 80 i 100 euros. Quin plat li surt millor a la cuina? Sóc cuinetes. Darrerament la paella i el ‘carrot cake’.

Puede que te hayas perdido