MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El darrer debat evidencia l’abisme entre el bloc continuista i el del canvi en matèria d’habitatge

10 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Només començar el bloc econòmic del debat, Pere López ja ha posat sobre la taula la problemàtica de l’habitatge, tot argumentant que «és el principal problema» per a les empreses i els treballadors. Ha costat, però la resta de candidat han anat caient un rere l’altre -amb l’excepció de Cabanes, que ha anat més a la seva- i han aportat les seves propostes. El debat, per cert, reflotaria posteriorment en el bloc social. López: «Cal fabricar un producte que avui dia no existeix perquè el mercat no els farà mai i, per això, cal una decidida intervenció pública, cosa que el senyor Espot no ha entès» El líder de la coalició socialdemòcrata ha estat el més extens, desgranant una per una les diferents idees (80 milions en quatre anys, col·laboració publicoprivada i fer sortir al mercat els immobles buits, entre altres) -«un programa realista , assumible i necessari per garantir un pis digne per al públic per a qui el mercat mai produirà pisos»- i aprofitant per atacar Espot a qui ha acusat de tenir la recepta equivocada. «Cal fabricar un producte que avui dia no existeix perquè el mercat no els farà mai i, per això, cal una decidida intervenció pública, cosa que vostè no ha entès», ha etzibat. Altres candidats han aprofitat, també, per posar en solfa les seves receptes. Així, des d’Andorra Endavant, Carine Endavant, que insistiria més tard durant el bloc social, ha recordat que «tenim 6.000 pisos buits i els hem de desbloquejar; anem a veure qui som i actuem», a la vegada que ha lamentat que «andorrans de tota la vida estan marxant; se’m trenca el cor». En aquest punt, ha reclamat que «ajudem a la gent a poder treure a lloguer aquests pisos». Per la seva banda, Cerni Escalé ha insistit en la necessitat, almenys a l’entendre dels membres de Concòrdia, de limitar la inversió estrangera. De fet, ha posat al mateix sac PS SDP + i DA quan ha volgut mostrar «el contrast» entre el seu model i el de les altres dues formacions. «La crisi d’habitatge és fonamentalment d’inversió estrangera», ha assegurat, al mateix temps que ha remarcat que «a Andorra en sis anys el preu dels pisos ha pujat un 80% quan a Espanya o França ho ha fet molt menys; és un problema molt nostre». Escalé: «A Andorra en sis anys el preu dels pisos ha pujat un 80% quan a Espanya o França ho ha fet molt menys; és un problema molt nostre» Dades, per cert, que ha volgut posar en dubte Judith Pallarés. La líder d’Acció ha admès que «suposa un problema per a les empreses del país perquè no poden disposar de mà d’obra». I, a l’hora de parar de possibles solucions, no ha volgut (o pogut, segons es vegi) anar massa més enllà de remarcar que «cal treballar en la col·laboració publicoprivada». El líder demòcrata, Xavier Espot, que ha volgut treure pit de les bones xifres de creixement econòmic -discutides, per cert, per Cerni Escalé, tot assegurant que el PIB nominal del 2007 és «pràcticament el mateix» que el del 2021-, ha esperat al segon bloc -el social- per parlar directament d’aquesta problemàtica en la qual, ha volgut defensar, «hem fet avenços» tot i demanar també que «cal ser conscients que les polítiques d’habitatge tenen efectes a mitjà i llarg termini». Ha volgut recordar les mesures ja adoptades, especialment la pròrroga dels contractes de lloguer, i ha assegurat que «seguirem amb accions ambicioses, utilitzant la palanca pública i la privada». López ha aprofitat llavors per retreure-li que «no té credibilitat», lamentar que «han estat tres anys a fer l’excavació a Borda Nova» i que «han votat fins a cinc ocasions en contra d’un registre de la propietat». Sobre l’habitatge, també hi ha hagut frec a frec entre Espot i Escalé. El candidat de DA ha volgut deixar clar que, al seu entendre, el seu homòleg de Concòrdia «fa una anàlisi errònia de la situació» i ha posat en relleu altres causes de la situació, com ara la conversió de pisos de lloguer en apartaments turístics. Espot: «Seguirem amb accions ambicioses per l’habitatge, utilitzant la palanca pública i la privada» Des de Liberals, Josep Maria Cabanes ha volgut donar una empenta a Espot, tot i que també reclamant la quota de (presumpte) mèrit de la seva formació. «Hem assentat les bases per intentar resoldre el problema. Subscric aquesta feina que s’ha liderat des de liberals», ha apuntat, a la vegada que ha volgut indicar que cal també ajudar als possibles propietaris, tot posant sobre la taula els ajuts hipotecaris per a la compra d’un habitatge. També entén que «cal modificar la Llei del sòl per posar pisos a preu assequible al mercat». L’enfrontament directe entre López i Espot també s’ha vist amb la fiscalitat. El candidat ‘taronja’ no ha dubtat a carregar contra el socialdemòcrata per les propostes de modificar l’IGI, fer tributar els beneficis provinents de les SICAVs o crear un tram nou a l’IRPF per a les rendes més elevades. «Alguns dels que diuen que la situació és tan catastròfica asseguren també que la solució és hipotecar el creixement econòmic aturant la inversió estrangera o amb propostes com incrementar la pressió fiscal, que tocaran de mort moltes empreses», ha etzibat. De fet, ha afirmat que «la seva proposta fiscal és un desastre». Lògicament, López l’ha defensat. De fet, entén que els canvis que volen impulsar «faran pagar a qui ara no paga o a qui guanya més». I ho ha contraposat amb la possibilitat que, ha afirmat, DA pugi les cotitzacions de la CASS en 10 punts, a mitges entre empreses i treballadors. «El senyor Espot vol protegir aquells que paguen zero avui dia per fer pagar més assalariats i autònoms», ha manifestat. López i Espot han tingut els frecs a frecs més intensos. Sobre fiscalitat, la resta de candidats no ha volgut estendre’s gaire. Només un Cabanes -que durant tota l’estona ha defugit el debat i s’ha limitat a llegir cada cop que tenia la paraula alguna de les notes que tenia apuntades en el seus papers- ha deixat clar que Liberals «no volem apujar impostos». De fet, ha apuntat que «no caldrà si no malmetem els ingressos de l’Estat». SAAS, TERCER PAGADOR I, DE PENSIONS, POQUES REFERÈNCIES Tot i que el bloc social, l’ha centrat en bona part l’habitatge, la situació del SAAS i la inclusió del tercer pagador per a tothom també s’ha posat sobre la taula per part d’alguns dels candidats. El cap de llista de l’aliança socialdemòcrata, Pere López, ha alertat de la «delicada salut del sistema sanitari i la manca professionals especialistes, així com en l’àrea de salut mental i les llistes d’espera». Per reduir la pressió a Urgències volen «metges de referència a cada CAP» i advocat pel tercer pagador sense retard en els pagaments. Cabanes: «Hem assentat les bases per intentar resoldre el problema de l’habitage. Subscric aquesta feina que s’ha liderat des de liberals» Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha apel·lat a «incorporar un metge referent als CAP, més especialistes i fer un esforç d’Estat per prevenir i planificar els recursos dotant el sistema per oferir condicions atractives per captar professionals». La candidata d’Andorra Endavant, Carine Montaner qui ha dit que «cal un canvi de lideratge al SAAS, aprofitant que el director general, Josep Maria Piqué acaba contracte a l’agost». Afegeix que «hi ha una piràmide invertida amb molts coordinadors i poca gent que faci la feina» i s’ha mostrat totalment a favor del tercer pagador generalitzat. En aquest sentit, ha recordat que només ella i el PS hi van votar a favor al Consell General, mentre que el cap de llista demòcrata, Xavier Espot, s’ha erigit en un dels impulsors d’aquesta figura i ha recordat que «s’aplica als padrins i als discapacitats i al juny s’inclourà als serveis de farmàcia». Des d’Acció, Judith Pallarés ha remarcat la necessitat de planificar per donar resposta a la saturació de personal d’Urgències i treballar amb les entitats a nivell de salut mental, mentre que el liberal, Josep Maria Cabanes proposa una auditoria per conèixer la despesa sanitària i que l’ apliqui un control de gestió. «A partir d’aquí podrem reduir despesa i ajudar a qui ho necessita», ha puntualitzat. La reforma de les pensions s’hi ha passat molt de puntetes i ha estat Cabanes qui ha apuntat que «cal apujar-les amb consens i sense posar en tensió l’economia de les famílies i la capacitat de les empreses». Sí que aposta per augmentar l’edat de jubilació a través d’un pacte. El mateix líder liberal ha parlat de seguretat i la necessitat de fer un estudi de càrrega per saber «quants cabem i hem de saber el sostre per viure millor». Tot i ser el bloc social, només PS SDP+ s’ha referit molt ràpidament a la despenalització de l’avortament. La majoria de candidats sí que estan d’acord a l’hora d’aprofitar els recursos naturals a l’hora d’augmentar la sobirania energètica i dependre menys dels països veïns, així com l’aposta per retenir el talent com és el cas de Concòrdia qui proposa una Llei del Benestar, mentre que els socialdemòcrates en l0àmbit educatiu proposen la gratuïtat de les escoles bressol de 0 a 3 anys. TRES GRANS BLOCS AMB L’ACORD D’ASSOCIACIÓ El tercer bloc del debat abordava les relacions exteriors i les negociacions per l’acord d’associació, però malgrat els intents d’alguns candidats de posar sobre la taula altres aspectes (desequilibri de les relacions entre Espanya i França, per exemple), al final el tema estrella -tampoc ha estat cap sorpresa- ha estat el segon. I amb tres blocs clarament diferenciat. Pallarés: «Suposa un problema per a les empreses del país perquè no poden disposar de mà d’obra; cal treballar en la col·laboració publicoprivada» Per un costat, Demòcrates, Liberals i Acció s’han mostrat clarament favorables a seguir negociant sense cap canvi, cert que amb algun matís. Cabanes ha advertit que «l’acord marcarà els propers 30 anys» i, per això, ha argumentat que «l’hem d’analitzar, estudiar i informar bé a la ciutadania». Per la seva banda, Pallarés ha defensat que, si es tanca, el futur conveni «mantindrà els nostres nivells de seguretat i per a les nostres empreses és una oportunitat per sortir a l’exterior» i que «la UE ha d’entendre les nostres especificitats». En el cantó totalment oposat s’ha situat Andorra Endavant. Montaner, que prèviament ha lamentat la «pèrdua de la neutralitat històrica» que suposa haver-se adherit a les sancions a Rússia, ha demanat ras i curt «aturar les negociacions» perquè «hi ha molts problemes interns que hem de solucionar», a la vegada que ha alertat que es pot perdre «un model de seguretat i d’immigració exemplar». En mig de tots dos blocs, un tercer, amb PS SDP + i Concòrdia, amb certs matisos. Bàsicament, entenen que cal seguir conversant amb la UE però de forma diferent. Així, Pere López ha criticat la forma de fer del Govern que, al seu entendre, ha posat en risc un acord que «portem al programa des del 2008». En aquest sentit, ha lamentat «la mala negociació, l’ocultació d’informació i els dubtes que s’han aixecat pels professionals liberals i pel futur d’Andorra Telecom». Justament, per això, entén necessari «els estudis d’impacte reclamats insistentment per l’oposició i que són del tot imprescindibles davant una negociació que no té full de ruta». Montaner: «Tenim 6.000 pisos buits i els hem de desbloquejar; anem a veure qui som i actuem. Andorrans de tota la vida estan marxant; se’m trenca el cor» També els ha reclamat Escalé, que s’ha mostrat «sorprès» pel fet que «Govern es manifesti a favor de l’acord sense haver tancat res i sense tenir aquests estudis; no podem saber el rumb que pren a negociació sense ells». El líder de Concòrdia ha apuntat que «ja veiem bé seguir parlant» però sempre «deixant clares les nostres línies vermelles: protegir la petita empresa andorrana i els professionals liberals i mantenir els ingressos d’Andorra Telecom». I, també, les quotes d’immigració. En aquest sentit, Espot ha afirmat que «tenim clars indicis que se’ns proposarà una solució similar a la de Liechtenstein, amb una quota permanent revisable». El líder ‘taronja’, lògicament, ha defensat la feina feta fins ara i ha lamentat que «alguns només ofereixen una visió negativa». A la vegada, s’ha mostrat partidari de «continuar negociant amb cautela i cura, però sense posar-nos la bena abans de la ferida». En línies generals, no es pot negar, el debat no ha propiciat gaires sorpreses. Cadascú dels candidats han insistit en les seves idees. Amb algun frec a frec, sí, (López vs Espot i Espot vs Escalé els principals) però res que no fos predictible. A falta del darrer dia de campanya, la sort, gairebé, ja està tancada. Diumenge, les urnes donaran el veredicte.