MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El vot entre costures

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Arrencada a mig camí entre Spinoza, que considerava que la política es regia per la passió i no per la raó (Montané i el «s’han rigut de mi»), i Virgina Woolf, que deia que a la gent li agrada sentir sigui el que sigui, gràfics inclosos (Cabanes) i dades empíriques (Espot). Els debats generen expectatives, il·lusions i desil·lusions, pors i esperances, imatges estereotipades i altres de completament inesperades com les «galetes de la padrina» de Montané o l’anunci de la candidata dient que Jordi Cinca havia acompanyat Espot al debat. Hi ha activistes, una mica com Bono d’U2, però amb corbata vermella (López); generales Kurtz (Montaner) com a ‘Apocalypse now’, abandonada a la companyia dels seus propis dimonis exteriors i interiors mentre repeteix: «l’horror, l’horror» referint-se a altres partits; candidates (Pallarés) tan discretes com Helena de Troia en passejar pel camp de batalla, en aquest cas en el del debat; i dos d’ells rivalitzant per ser les tres mirades penetrant de ‘Zoolander’ (el lector Cabanes i Escalé). I «soc el Xavier Espot» amb un «Andorra va bé», evitant posar en safata a la gent que vagi a votar amb la vísceres, i que ho facin més amb el cap que amb les gònades. Per això, a banda de ballar amb la mateixa energia que una tieta soltera en una boda en un acte amb una associació portuguesa, podria ser capaç d’anar a ensenyar a Messi a llençar les faltes, a explicar a Ferran Adrià com s’ha cuinar de forma desconstruïda i a Paul Auster com s’ha d’escriure un best-seller. Tot això movent el peu i les mans i apuntant, quan convè, coses a la llibreta. Fins tot es permet contestar en el lloc de Judith Pallarés sobre l’Acord d’associació. Els sis candidats construeixen projectes i promeses de la mateixa manera que MacGyver feia un accelerador de partícules amb un encenedor de plàstic Bic, mig metre de filferro i un Big Mac a la mà. No hi ha falten les picades d’ullet, la primera al minut 22 del debat, d’Espot a Cabanes, el desig de fugir de les picabaralles macroeconòmiques (López), i la fidelitat al guió que portava escrit amb «pèrdua de milers d’ovelles» incorporat (Cabanes); el candidat que havia vingut, com Paco Umbral, a parlar del seu llibre i que passa de la seguretat a l’aigua amb la mateixa facilitat que el Mago Pop fa un truc. Amenacen, es carregen de raons o es volen proclamar com a salvadors de la pàtria Amenacen, es carregen de raons o es volen proclamar com a salvadors de la pàtria tot efectuant una regressió com aquell personatge de ‘L’habitació tancada’ de Lovecraft i Derleth. És el cas de Cabanes, vivint en ‘El món de Yupi’, que introdueix com a nou un tema del qual ja se n’havia parlat (sanitat i pensions). Hi ha candidats, com Espot, que tracten d’explicar-nos que els seus arguments si que són lliçons de vida i no allò de «connectar els punts» que va dir Steve Jobs en una conferència a Stanford el 2006. La intel·ligència artificial ja permet construir discursos polítics originals a partir del banc de dades dels anteriors. Potser no caldrà perquè tots els manaments es resumeixen en un: la culpa és dels altres. «No he acabat d’entendre el que ha dit» (d’Espot a Montaner) i el demòcrata rivalitza en intel·ligència (la natural) amb López. Aquest acusa Espot de «faltar a la veritat en una comissió legislativa d’Exteriors» i el cap de Govern en funcions, vermell a la cara com la corbata del socialdemòcrata diu que «és una falsedat». Alié a l’enrenou, Cabanes continua llegint Alié a l’enrenou, Cabanes continua llegint, però sense cap opció de batre el rècord d’Anne Jones, campiona mundial de lectura ràpida, amb 4.700 paraules per minut amb un llibre de la saga Harry Potter. Al liberal sembla que se li acabi la corda i que, d’un moment a l’altre apareixerà un assessor per tornar a accionar el mecanisme. El moderador anuncia que li queden tres minuts i li demana si vol intervenir. «No!!!», que ja no té fitxes o targetes, tret de la del minut final, a no ser que en alguna butxaca porti el prospecte d’un medicament que acostuma a tenir més text que una etiqueta del Zara i ho pugui colar com a tema sanitari. Alguns candidats volen que ens empassem que la crisi s’ha acabat, que hi ha brots verds, que Andorra va bé i que ens tocarà algun premi de la loteria. L’únic segur és que diumenge hi ha eleccions. I aquesta, és una de les poques coses que no han predit els Simpson. Mentrestant, com més canvia el món, més insisteix la política a ser la mateixa. Però el que més li emprenya a l’elector és que l’intentin posar una camisa que és dues talles més petita. Perquè se li poden estripar les costures. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]