«Sento l’escalf de la gent»

No hi ha hagut parlaments ni res que se li assemblés. Abraçades i petons després que aquelles desenes de persones haguessin acudit a l’acte de presentació de la candidatura a la parròquia, amb Conxita Marsol al capdavant, i a una nit per seguir el debat en comú. Que tampoc era una gran massa crítica. Suficient per xiular en algun moment Carine Montaner i Pere López -a la primera quan ha dit que potser la gent tornarà a marxar ara d’Andorra com ho va fer el seu avi; i al segon quan ha dit que el model demòcrata per al país està esgotat- i ovacionar Espot quan ha defensat la feina feta i la transparència suposada en relació amb les negociacions amb la UE. Però, sobretot, a la platea de la sala d’actes del Centre de Congressos s’ha rigut, i molt, amb les aportacions -llegides sempre- del liberal Josep Maria Cabanes. Els somriures hi han estat de valent i només s’han interromput per veure el missatge enregistrat d’Espot en relació als atacs a l’honorabilitat d’Andorra. Quan Espot, acabat el programa d’RTVA que es feia al vestíbul del Consell General, ha arribat per saludar la seva gent, ha dit pensar que «és una llàstima que totes aquestes qüestions hagin vingut a enterbolir la campanya però nosaltres no ens hem desviat del nostre objectiu un full de ruta traçat». Un moment del debat, amb certa tensió entre Pere López i Xavier Espot, seguit per una vuitantena de simpatitzants demòcrates al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Espot ha afirmat que «durant el debat de la televisió d’aquest vespre, en definitiva més enllà de les picabaralles, de les formes, he pogut explicar el fons de les qüestions, he pogut fer pedagogia i elevació del to del debat que és el que la gent busca en la persona que ha de governar un país». El candidat demòcrata ha assegurat que que la seva és la «força més capacitada, més preparada, amb més rigor» i s’ha convertit en el «pal de paller de la política andorrana». El líder taronja ha manifestat que «no tot va bé però tot tampoc no va malament» i que cal «reconèixer el que va bé i encarar els reptes d’allò que va malament per intentar resoldre-ho». Ha citat l’habitatge, el poder adquisitiu, el creixement urbanístic, l’ajuda a les famílies, els treballadors, les famílies, els autònoms, la transició energètica, la lluita contra el canvi climàtic com els reptes a afrontar i ha afirmat que «al final, encara que vulguem ressaltar les nostres diferències, més o menys estem bastant d’acord amb què aquests són els nostres reptes i hi ha diferències quant a les solucions que volem implementar». I que les solucions demòcrates són «les més equilibrades, les més centrades». I quan se li ha demanat sobre les travesses, sobre els resultats, sobre si continua creient que el resultat d’aquella enquesta de l’AR+I pot continuar sent bona, ha indicat que «és molt difícil de percebre. Sento l’escalf de la gent, i no parlo només dels militants i simpatitzants que són persones, per dir-ho d’una manera, persones entregades a la causa, ho sento quan passejo pels carrers, quan parlo amb gent que no conec però ells em coneixen perquè m’han vist a la televisió la gent està agraïda». Però també ha deixat clar que és «la meva percepció, i ho dic amb tota la prudència del món perquè qui ho haurà de confirmar és l’escrutini del 2 d’abril».