MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Un préstec d’1,7 milions enfronta Camp i la minoria al comú de Canillo

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Durant la sessió s’ha adjudicat per 320.000 euros el servei de transport públic al mirador del Roc del Quer i al pont tibetà a la Cooperativa Interurbana Andorrana. El cònsol major, Francesc Camp i els consellers de l’oposició, Albert Torres i Dolors Cabot ha discrepat sobre el model dels busos, «massa grans» per Torres però també sobre el turisme, el medi ambient i les cues a la parròquia. L’oposició ha votat en contra de l’adjudicació del servei de bus. El servei de transport es posarà en marxa el mes vinent i fins el setembre. Camp ja justificat el cost pel reforç dels busos en temporada alta i l’increment de dies i ha assegurat que es preveuen beneficis. Tot i això des de l’oposició es considera «una despesa elevada» i que els busos provoquen problemes de trànsit. Al concurs s’hi han presentat dues empreses. Torres considera que amb el pont tibetà i el Roc del Quer «s’ha generat il·lusió però cal ser prudents», mentre que el cònsol major creu que les dues atraccions turístiques «no són flor d’un dia». Torres també s’ha mostrat crític amb la inversió que s’ha de fer per remodelar el Palau de Gel. «És un terreny llogat i cal un préstec de 1,7 milions que s’afegeix a un altre que s’ha demanat de 4,2 i són 25.000 euros al mes d’interessos», ha dit. «El comú de Canillo té liquiditat i no ens cal demanar un préstec». Camp ha recordat que en el seu moment es va fer una oferta de compra pel terreny que acull el Palau de Gel. «Es va aconseguir un bon termini de lloguer en una negociació molt llarga», ha subratllat i ha reconegut «que són molts diners però ho hem de fer ara. En 23 anys és un temps més que suficient per amortitzar aquesta inversió i hem de fer el màxim per tenir un Palau de Gel posat al dia i pensem que la forma de préstec és la més adequada perquè sigui una instal·lació del segle XXI i no del XX com ho és ara», ha afegit. El cònsol ha explicat que tot i la liquidat de 10 milions d’euros, aquest any es fan moltes inversions i hi ha reconduïts de l’exercici anterior. Torres ha indicat que el préstec tindrà un cost addicional cada anys i «nosaltres tenim la responsabilitat de vetllar per les finances del comú». El préstec s’ha de formalitzar en els propers mesos amb un euríbor a 3,6%, la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro. La sessió s’ha tancat amb un nou enfrontament entre Camp i Torres per unes divergències sobre un camí que ha acabat amb un «prou!» per part del cònsol.