MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La puntualitat i la manca d’espai als busos penalitzen el transport públic

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El gerent de Coopalsa, Gabriel Dallerès, ha explicat que «l’arribada de la gratuïtat ha incrementat molt el nombre d’usuaris i també la valoració més crítica d’alguns paràmetres com la puntualitat, l’espai dins els vehicles o la freqüència de pas. En algun cas, com la puntualitat no depèn de nosaltres, sinó del trànsit, però en altres casos estem mirant d’implementar solucions per millorar la percepció del servei». Dallerès ha deixat clar, però, que «els busos no són una solució única per resoldre la mobilitat del país». Tornant a l’impacte de l’abonament gratuït, l’executiu de l’operadora del transport de viatgers ha explicat que «en aquests mesos – a causa de la gratuïtat- el nombre d’usuaris s’ha incrementat per sobre del 60%, i els serveis no ho han fet en la mateixa proporció, fet que ha generat una percepció més crítica amb l’espai per viatjar, que tanmateix està en línia amb els paràmetres europeus. Per millorar-ho cal augmentar el nombre de freqüències i de conductors». El geren de Coopalsa, Gabriel Dallerès, oferint explicacions. Coopalsa assumeix la gestió de totes les línies estatals excepte la L1 i el Bus Exprés. De les línies que gestiona, les més usades són L4, L2 i l’L6. L’enquesta de satisfacció l’han respost 378 persones, de les quals el 70% són residents de llarga durada i nacionals. El 20%, però, només hi porta un any. El 81% dels enquestats és resident; un 40% té cotxe i carnet de conduir; el 71% és assalariat; el 72% treballa en el sector serveis, l’hostaleria o el comerç; el 56% utilitza el bus cada dia; el 45% el fan servir per anar a treballar i un 25% per fer gestions; el 64% fa servir l’abonament gratuït. Dels consultats 38 persones no utilitzaven abans el transport públic i 203 persones sí utilitzaven abans el transport públic. VALORACIÓ De les valoracions fetes, la més alta té a veure amb la neteja de les parades, amb un 8,2. També està molt ben vista la neteja dels vehicles (7,8). En l’extrem contrari hi ha els espais per viatjar (3,8), la puntualitat (4,2) i la informació a les parades (4,6). La informació en general falla, tot i que Dallerès ha explicat que es faran millores en l’aplicació, que depèn de FEDA. De la caiguda de la nota una part de culpa, ha remarcat el gerent de Coopalsa, la tenen elements relatius al trànsit que l’operadora no controla. Com les retencions, accidents i altres. Gabriel Dallerès ha explicat que el 85% de les expedicions anuals -se’n fan 135.000- estan dins del temps estimat de durada. Només el 5% queden molt lluny del que seria recomanable i, per tant, difícil de reconduir. «Si el vehicle surt a l’hora i es troben dificultats a la via pública, l’operador hi pot fer poca cosa.» El gerent de la concessionària ha parlat de diverses coses, assegurant per exemple que «si hi ha dos cops seguits que una mateixa expedició falla és que hi ha una manca de servei». Dallerès s’ha referit, per exemple, a la reinstauració, aquest dimarts, de la línia L3 afirmant que es pensava que la finalització de la temporada hivernal faria baixar l’afluència i no ha estat així. O ha explicat que es van fer venir una desena de conductors llatinoamericans els quals, excepte un, no van funcionar, perquè no estaven adaptats a aspectes com els passos de vianants o altres elements de la via pública. Dallerès admet que aliats amb Alsa, l’empresa intentarà participar en un eventual concurs per gestionar un futur transport segregat tipus tramvia El responsable de Coopalsa no ha volgut entrar en qüestions relacionades amb subvencions i ajuts de l’administració. «La discussió econòmica la posposem; primer traiem la gent de les parades» i després es mirarà de resoldre la resta de qüestions relacionades amb l’equilibri econòmic i els reforços i altres elements que s’han d’activar per garantir la qualitat del servei. Dallerès ha reiterat que els aspectes econòmics «estan en mans d’experts». Finalment, i referint-se al futur, ha explicat que l’aliança de la Cooperativa Interurbana amb Alsa no és tan per assumir les línies internes sinó per afrontar altres reptes. En aquest sentit, Gabriel Dallerès ha deixat clar que si mai es posa en marxa algun tipus de transport segregat com podria ser un tramvia, «d’alguna manera o altra hi mirarem de ser». Clar que caldrà analitzar els plecs de condicions. Però «les capacitats tècniques» d’un soci com Alsa per a «projectes d’aquesta magnitud» són definitives.

Puede que te hayas perdido