MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Reclusos que treballen a la presó denuncien que se’ls fa pagar allotjament i manutenció

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Aquesta situació, derivada d’un reglament de funcionament del centre penitenciari, fa temps que genera mala maror en somort. I ara ha acabat aflorant del tot arran d’una acció que ha dut a terme davant la fiscalia l’home que ha estat empresonat durant més de dos anys per, suposadament, haver violat una filla seva menor, i que ara està pendent que es torni a repetir el judici atès que el Constitucional el va anul·lar i, conseqüentment, el Tribunal de Corts va acordar la seva llibertat provisional fins a la celebració de la nova vista, que està prevista per a final d’aquest mes. [related:articles:1] Evidentment, l’home nega els fets dels quals se l’acusa i assegura que no s’han tingut en compte determinades proves que avalarien la seva innocència. Més enllà de considerar que hi ha corrupció i altres circumstàncies que, si escau, aquest resident ja al·legarà en seu judicial, ara ha posat en coneixement de la fiscalia dues circumstàncies distintes. Una que faria referència a una suposada agressió de la qual hauria estat víctima per part d’un vigilant penitenciari estant encara internat. I, la segona, la referida a qüestions sobre la feina que tenia al centre i si cotitzava o no i quines reduccions salarials se li van fer. L’home nega els fets dels quals se l’acusa i assegura que no s’han tingut en compte determinades proves que avalarien la seva innocència. Més enllà de considerar que hi ha corrupció i altres circumstàncies que, si escau, aquest resident ja al·legarà en seu judicial El processat ara en llibertat provisional assegura que tot i haver-li retingut el 6,5% corresponent a la part de la Seguretat Social que pertoca al treballador, aquests diners no se li han cotitzat degudament. Afirma que en estar a la presó no ho ha pogut provar abans perquè no tenia accés als punts de la CASS. Aquesta circumstància es pot deure a un retard en la cotització o a una anomalia que s’hauria de resoldre en poc temps. Però el que sí que al·lega i que diverses fonts penitenciàries han confirmat com un fet que no és aïllat és el malestar que genera la presumpta discriminació entre aquells reclusos que treballen i els que no ho fan. Que treballen, òbviament, en tasques relacionades amb el centre penitenciari. I és que com evidencien el diversos fulls de salari que el processat ha annexat a la seva diligència de declaració davant de la fiscalia, de cada retribució es descompten uns diners per a manutenció i allotjament. Aquesta mateixa reducció salarial es practicaria en el cas de tots els reclusos que tenen una ocupació, com s’ha dit, majoritàriament com a ordenança. Les queixes d’altres presos fa temps que perduren, segons les fonts penitenciàries consultades. I fins i tot internament hi ha dubtes que sigui correcte el que recull el reglament que s’aplica des de la direcció d’Institucions Penitenciàries. En tot cas, el fet que ara el fet hagi arribat a la fiscalia -el denunciant que ho ha fet arribar també assegura que se l’ha cotitzat i se li pagava per menys hores de les que realment feia- podria comportar canvis. Com a mínim, en l’anàlisi que faci el ministeri públic dels fets que se li han posat en coneixement, i atenent el cas que la fiscalia també vetlla pel bon funcionament de la institució penitenciària, hi podrà dir la seva i fer les indicacions que cregui escaients.