MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Deures per qui vol arribar al Consell General

6 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Els reptes a superar entre molts altres – La crisi energètica – La inflació – Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna (augment del preu dels cereals, entre altres) – El canvi climàtic – La construcció desequilibrada en funció dels nostres recursos naturals. – Una construcció que no contribueix a donar solucions a la manca d’habitatge de la nostra gent. – Un augment de la població forana que tenen una residència passiva a canvi de comprar pisos que després poden llogar a preus estratosfèrics. – La mobilitat afectada pels treballs públics amb carrers tallats. – La contaminació de l’aire que respirem provocats pels gasos d’escapament dels cotxes, especialment dels que es creuen que els nostres carrers fan part dels circuits de fórmula 1. – L’estat físic, psíquic i social de la nostra població fruit d’efectes secundaris de la pandèmia, d’un futur incert per ells i els seus fills i d’un total convenciment que tard o d’hora hauran de marxar del seu país. En definitiva tenim una població estrangera que té una residència passiva en el nostre país. Uns residents que tan sols han de viure a Andorra 186 dies a l’any i que no sabem si compleixen o no el requisit, i que paguen l’electricitat, l’aigua i el foc i lloc molt més barato que en els seus respectius països d’origen. Hem provocat una davallada del poder adquisitiu per la majoria de la gent que viu a Andorra 365 dies a l’any i hem hipotecat el futur dels nostres fills. Hem provocat un èxode de la població cap a la Seu d’Urgell perquè els pisos són més accessibles, amb el que això significa de trasbals per la família, canvi de col·legis, pujar i baixar cada dia, etc. Crisi política Andorra és un estat de dret democràtic i social i els polítics hem de desenvolupar polítiques destinades a fomentar el bé comú. No es tracta de legislar en una setmana normatives que després s’han de canviar sinó que el Consell General ha de ser el lloc a on s’han de discutir, parlamentar, avaluar, proposar-les mesures escaients per fomentar el bé comú de tots els que vivim en aquest país seguint els principis constitucionals sobre els drets fonamentals de la persona, de les llibertats públiques, sobre els drets polítics dels andorrans que puguin accedir en condicions d’igualtat a les funcions i alts càrrecs públics i això vol dir sense amiguisme ni edictes «fabricats» per algú en especial. Sobre els drets i principis econòmics, socials i culturals, que sembla que els polítics en general i els governants en particular no acaben de ser competents en la matèria i necessiten millorar. La competència no l’han assolida. Vull exigir als polítics una responsabilitat cívica La qual cosa vol dir: – Que els polítics han d’assumir la conseqüència dels seus actes i responsabilitzar-se al mateix temps del bé comú, de la societat en conjunt. «Ja sabem quines són les famílies més poderoses del país i també sabem el molt que han fet per Andorra. Ara és hora de treballar conjuntament i no fer judicis de valor en funció dels que tenen més poder econòmic, i valorar el que som i no el que tenim» – Una responsabilitat política la qual cosa significa: Que els polítics han de rendir comptes de les seves actuacions davant les institucions a les quals serveixen i en última instància davant la justícia. – Una responsabilitat econòmica la qual cosa vol dir: Que els diners del poble s’han de gestionar de la millor manera possible i ha de revertir sobre el poble que és el que paga, per tal de millorar la qualitat de vida del conjunt de la societat. La llei de transparència s’ha de modificar en el sentit de no donar les nostres dades patrimonials i econòmiques a un notari sinó que han de ser públiques. Ja sé que aquest tema és tabú igual que el de gaudir d’un registre de la propietat. Els propietaris, la gran majoria, ja tenen els seus béns immobiliaris dins d’una societat, per tant, no hem de tenir vergonyes de cap registre, però és cabdal per la transparència democràtica. El nostre país no és comunista ni estem a la França del 1789. Ja sabem quines són les famílies més poderoses del país i també sabem el molt que han fet per Andorra. Ara és hora de treballar conjuntament i no fer judicis de valor en funció dels que tenen més poder econòmic, i valorar el que som i no el que tenim. Per tant, pel bé de tots hem de tenir un registre de la propietat com arreu dels països democràtics. La transparència és bàsica per gaudir d’una qualitat democràtica eficaç. Sobre el nostre capital humà Els nostres Joves són molts els que estudien fora de les nostres fronteres i no tenen cap futur laboral en el nostre país, molts d’ells no tornaran al seu lloc d’origen. Parlo d’estudiants en la branca de violències, enginyeria genètica, noves tecnologies, etc. «No cal muntar laboratoris P3 privats a Andorra ni cedir terrenys públics per a ells, ni que la recerca en immunologia sigui d’interès nacional (prenen el poble per idiotes). Els laboratoris de recerca científica poden perfectament estar a fora i els resultats treballar-los a Andorra» Seria bo que la nostra Universitat s’obrís vers la ciència mitjançant col·laboracions amb la Universitat de Tolosa i la de Barcelona per posar un exemple donat que són les més properes. Aquestes ensems tenen convenis amb universitats de els Estats Units, Anglaterra, etc. No cal muntar laboratoris P3 privats a Andorra ni cedir terrenys públics per a ells, ni que la recerca en immunologia sigui d’interès nacional (prenen el poble per idiotes). Els laboratoris de recerca científica poden perfectament estar a fora i els resultats treballar-los a Andorra. S’ha de teixir un camí, una via del que els nostres joves poden fer per Andorra i viceversa. Obrir camins de realització pels joves a Andorra i des d’Andorra cap a fora. Els nostres avis La nostra gent gran necessita una vida digna. Són moltes les persones que cobren una pensió ridícula, i si tenen un pis de propietat, no poden gaudir de cap ajuda, són d’Andorra, han nascut a Andorra i la família la tenen aquí, han de marxar del seu país? A on? La recaptació de les inversions estrangeres en pisos hauria almenys de servir per ajudar a les persones que han treballat tota la seva vida (la CASS és del 1968) i ara amb l’augment del cost de la vida estan subsistint precàriament. És una part de la nostra societat a la qual no podem donar l’esquena. És una part del nostre poble a qui ningú dona solucions. Entenen ara el perquè de la responsabilitat cívica, política i econòmica dels polítics? Hem de canviar de dalt a baix la gestió governamental. Recordeu que Andorra és: – Un estat independent – Un estat de dret Democràtic i Social. Fem-ho possible!