«No tinc la sensació que se m’enganyés»

El fiscal ha centrat tot el seu interrogatori tant en l’informe de ‘corporate intelligence’ com respecte d’una auditoria que va fer la mateixa consultora amb participació del soci-director present a la sala com a testimoni i expert en l’anàlisi i les tècniques de prevenció de blanqueig. Alfons Alberca pretenia no només demostrar que l’informe en qüestió havia estat elaborat amb informació falsejada o sense tota la informació que hi hauria d’haver hagut. Però quan ha sigut el torn de les defenses, el testimoni, que ha defensat la feina feta en l’informe que ha assegurat que seguia els estàndards habituals per un treball de recerca de dades en relació amb una persona física o jurídica, ha assegurat que «no tinc la sensació que se m’enganyés». La punxa, l’agressivitat del fiscal ha estat tal en alguns punts, el nivell de detall sol·licitat malgrat que el declarant assegurava que no havia vist mai alguns dels documents que se li mostraven i que s’ha hagut de llegir per poder respondre les preguntes d’Alberca, que fins i tot l’advocat que representa els interessos del Govern s’hi ha enganxat en un moment donat. El fiscal general pretenia fer evident que BPA sabia que rere Pallardó hi havia xinesos que ja estaven sent perseguits per pràctiques il·legals i que l’informe elaborat per KPMG era una mena d’excusa per encobrir el que no interessava saber. Totes les defenses han protestat davant algunes de les preguntes interpretatives i hipotètiques que ha formulat Alberca Però el soci de la consultoria citat com a testimoni ha explicat amb pèls i senyals la feina feta, ha assegurat que es va elaborar l’informe per a BPA com se’n feien i se’n fan tants d’altres i que l’encàrrec fet era correcte i KPMG es va limitar a fer el que se li va demanar, a analitzar tot allò que va considerar que podia tenir un efecte sobre la persona de Rafael Pallardó i a advertir de les incidències que va trobar rellevants. També ha deixat clar que és molt complicat accedir a resolucions judicials i més encara si són absolutòries. La fiscalia ha intentat crear dubtes sobre el fet, ja relacionat amb informació suposadament amagada als consultors, que hi havia un empleat de BPA amb una ordre de detenció en el marc del denominat ‘cas Emperador’ i que els propis dirigents del banc asseguraven que havia actuat per lliure, de manera aïllada i d’esquenes al banc. Però totes les defenses han protestat per assegurar que s’estava fent una mala interpretació dels documents i que, en tot cas, el que feia d’esquenes a l’empresa i mai no s’ha pogut provar és que el gestor en qüestió cobrés comissions. Finalment, el soci-director de KPMG a Catalunya també ha deixat clar que per fer l’auditoria objecte de discussió i d’algunes de les preguntes agres del fiscal «hi havia molta informació de les transaccions» i que, per tant, semblaven degudament acreditades. I que els auditors van poder treballar amb completa llibertat i repassant ‘al seu gust’ diversos volums de documentació que es van posar a la seva disposició.