Les misèries de la policia
6 minutos de lecturaEl judici del cas ha evidenciat, en certa manera, les misèries d’un col·lectiu tan sensible com el de policia. Per la sala de vistes del Tribunal de Corts hi han passat una quinzena de funcionaris, inclòs el director del cos, un ex-director adjunt que és qui va decidir posar en coneixement l’enfrontament dels dos policies a la fiscalia i un inspector major. Ha estat aquest darrer qui ha assegurat que «hi havia una època que es faltava força al respecte entre els funcionaris. Amb les noves promocions això ha canviat». Els dos funcionaris de la història que s’ha jutjat, per la qual l’acusat es juga tres anys d’inhabilitació professional més enllà de 20 mesos de presó condicional -i l’euro simbòlic que reclama la víctima com a indemnització més les despeses judicials i d’advocada-, feia anys que mantenien el que avui es podria dir com una relació tòxica. Una relació diferent. De bromes pesades. De dir-se improperis. D’alguna manera o altra, tots els testimonis que han passat fins la sala, ho han explicat. [related:articles:1] Havia arribat a ser normal que s’insultessin sense més. O que en dependències policials s’agafessin pel coll fins a tombar a terra l’un a l’altre. Que un brandés un banc de seure per damunt de l’altre. O que es llancessin un pot de tomàquet l’un a l’altre. I tan normal. O, en tot cas, la resta de companys els va donar per impossibles. Que aquella era la seva manera de fer, de relacionar-se. Però tothom entenia que anaven de broma. Aquesta era «la seva dinàmica», com han sintetitzat molts dels testimonis. EL MINISTRE La situació va canviar, ho ha admès la víctima de les amenaces i els insults que s’han jutjat, quan el germà d’aquest va esdevenir ministre de l’actual Govern. El «judes» va ser més habitual. I també les referències al suposat canvi de jaqueta política. O a les relacions del germà del policia amenaçat i altres membres de l’executiu. En fi, que les bromes ja no anaven de policia a policia sinó que un ja incloïa la família de l’altre. Suposadament el clima va anar pujant de to. I uns dies abans dels fets jutjats, el perjudicat del cas hauria tingut una enganxada amb un altre funcionari company del processat. El 30 d’octubre del 2020, a quarts de dues de la tarda, a la sortida del garatge del despatx de l’Obac es va produir l’incident que una part important del cos policial considera que s’hauria d’haver resolt a través d’un expedient disciplinari però que, ara mateix, no només és una causa penal sinó que ha deixat entreveure alguns dels draps bruts del cos Aquell fet, aparentment, hauria acabat d’encendre la metxa. El 30 d’octubre del 2020, a quarts de dues de la tarda, a la sortida del garatge del despatx de l’Obac, però encara a l’interior de les instal·lacions, es va produir l’incident que una part important del cos policial considera que s’hauria d’haver resolt a través d’un expedient disciplinari però que, ara mateix, no només és una causa penal sinó que ha deixat entreveure alguns dels draps bruts del cos i, depèn de la resolució final, podria accentuar una esquerda entre companys. El que està clar és que totes les persones que van presenciar l’incident han coincidit en afirmar que allò que van presenciar va passar de la ratlla. Han testimoniat diversos agents que en el moment dels fets tot just estaven en la seva etapa de prova. D’altres funcionàries que van observar els fets porten dos i tres dècades a la casa. Tots es van quedar esparverats. El processat anava en un vehicle policial que sortia del garatge. Hi anava de copilot. En veure l’ara perjudicat va fer aturar el cotxe i abraonat damunt el seu company conductor i ja amb la finestreta abaixada va començar a deixar anar un seguit d’improperis que la fiscalia considera punibles. Tots en castellà. «Moro de mierda», «vuélvete a África», suposats comentaris despectius vers el pare del perjudicat i el seu germà. I encara més «te voy a cortar el cuello» o «haré contigo lo mismo que tus amigos han hecho en Niza», en referència a un atemptat mortal jihadista que hi havia hagut el dia abans. No hi ha hagut cap dels testimonis dels fets que no hagin coincidit. I més encara. Quan va deixar anar allò de tallar el coll, es va passar el dit polze pel coll. «Ningú no va riure», «allò ja ni era broma». «Tot pot començar com una broma però es va crear un ambient que ho va deixar de ser.» Tant qui coneixia la relació prèvia entre els dos agents com qui no la coneixia -hi havia molts funcionaris novells- van veure que allí grinyolava quelcom. Ningú no va creure que les amenaces haguessin d’anar a més. Però la víctima sí que va deixar clar a l’amenaçant que «aquell cop s’havia passat». CAP A LA FISCALIA I va elaborar un informe per fer arribar als seus superiors. El responsable màxim del torn, el director adjunt que va decidir posar en coneixement dels fets a la fiscalia, ha assegurat davant els magistrats que ell no era coneixedor de la relació prèvia entre els dos funcionaris. Però que amb 38 anys de feina policial no havia vist mai allò. «La situació era suficientment greu i important com per posar-lo en coneixement de la fiscalia», ha assegurat el funcionari ara ja jubilat. I llavors vindrien 36 hores de detenció que han comportat al processat una recaiguda en un procés de recuperació d’una depressió. «És una bona persona, però no se sap relacionar amb la gent. De tant extravertit com és, es passa», han afirmat alguns dels testimonis, tots agents de policia, que han reconegut que a la casa el processat un dels sobrenoms que té és el de ‘loco’. En fi. Que el moll de l’os de tot plegat, la clau de volta, és desxifrar l’ànim amb què es van produir aquells fets. Hi havia malícia o era només una broma pesada i de molt mal gust. «Són situacions extraordinàries que no es poden ni banalitzar ni no donar-los importància. Perquè es tracta de persones que haurien de defensar els ciutadans» La defensa té clar que tot plegat «no va ser efectuat amb menypreu ni amb dol» i que formava part d’una escalada recíproca de sortides de to, de «juguesques», que mantenien des de feia anys els dos protagonistes de la història. L’advocada del perjudicat -una altra comandament policial jubilada- ha remarcat que les bromes pesades van agafar una nova dimensió quan el germà de l’afectat va esdevenir ministre. I ha remarcat que la dona del perjudicat, quan van passar els fets, va marxar de casa amb el seu bebè perquè tenien por. La defensa demana l’absolució. La fiscalia considera els fets un delicte major de discriminació per injúria pública d’un funcionari en exercici de les seves funcions i un delicte menor d’amenaces no condicionals. L’espasa de Dàmocles són els tres anys que s’hauria d’estar fora del cos. I això sense comptar què pot passar amb l’expedient disciplinari que s’haurà d’instruir una vegada la sentència sigui ferma. Per a la fiscalia, de les paraules o els sobrenoms, al que va succeir aquell 30 d’octubre «hi va un tros». «No només per les paraules, sinó també per les gesticulacions, per la durada. Les paraules van ser discriminatòries, el gest amenaçador. A ningú li va fer gràcia.» Tampoc ha estat gens graciós haver d’airejar en una vista pública les misèries de la policia. Ho ha dit l’advocada de la víctima, en altres dies comissària de policia: «Situacions extraordinàries que no es poden ni banalitzar ni no donar-los importància. Perquè es tracta de persones que haurien de defensar els ciutadans.»