MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Les bigues de suport del viaducte del carrer Doctor Vilanova estan més oxidades del que semblava

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Una vegada s’han anat retirant peces del soler de formigó de la calçada, els tècnics han anat fent auscultacions de les bigues i han descobert que estan més oxidades del que es preveia. Hi ha més corrosió en la part metàl·lica de les bigues del que s’havia calculat. Ara, els mateixos tècnics estan valorant com caldria procedir. Quina seria la millor fórmula. Si sanejar les bigues com ja entrava en el pla de treball -i fer-ho a partir del muntatge d’un pont grua espectacular- o, com ara per ara veu més clar el comú, desmuntar l’actual entramat de suport i fer-lo tot de nou. Les bigues en cap cas han estat en perill de col·lapse, d’esfondrament. Si per l’òxid de l’armadura s’hagués descrostat una part del formigonat, això no posava en cap cas en perill la consistència de la biga A nivell pressupostari, segons les fonts consultades, no hi hauria d’haver una gran desviació es triï l’escenari que es triï. Sí que hi hauria modificacions del calendari. Si s’han de canviar totalment les bigues el termini d’execució s’allargaria, com a mínim, un mes més. També el calendari s’hauria d’acabar d’ajustar. Però el que no caldria es fer el muntatge de la grua, que és de certa complexitat. En canvi, caldria extreure les bigues actuals, fragmentar-les, carregar-les i dur-les a algun abocador a l’efecte i, mentrestant, encarregar les noves bigues que pràcticament s’han de fer a mida. D’aquí la desviació temporal. En qualsevol cas, les fonts comunals consultades han deixat clar que per molt que en l’armadura de les bigues hi hagi més corrosió del que estava inicialment previst, això no suposa que els conductors i usuaris en general del vial hagin hagut de suportar més risc, més perill del que hi havia. Les bigues en cap cas han estat en perill de col·lapse, d’esfondrament. Si per l’òxid de l’armadura s’hagués descrostat una part del formigonat, això no posava en cap cas en perill la consistència de la biga. El risc major, han indicat les fonts, era que es foradés alguns dels taulers de formigó que sustenten l’asfalt de la calçada i que, al seu torn, quedaven entre les bigues. Quan es va veure que aquests solers de formigó voladissos sí que podien patir danys i, en conseqüència, eventuals enfonsaments, és quan es va decidir intervenir sense més dilacions. I d’aquí que es tanqués el viaducte a la circulació i s’activés l’actuació constructiva de sanejament i rehabilitació.

Puede que te hayas perdido