Ladis Baró decidit a ser ministre amb Joan León de secretari d’Estat

Justament, és aquesta nova àrea de Relacions Institucionals o ‘supervisió episcopal’ la que més motiva Baró, que aquesta darrera legislatura ha estat apartat de la primera línia política després de vuit anys com a president del grup parlamentari demòcrata i ser un dels impulsors, justament, del que a l’inici era una plataforma política i ha acabat esdevenint la primera força política del país, assolint la majoria absoluta en les passades eleccions del 2 d’abril. [related:articles:1] Amb León assentat com a secretari d’Estat, hores d’ara les dues carteres que més mal de cap donen al cap de Govern ‘in pectore’, Xavier Espot, són les de Finances, Afers Exteriors i Educació. Per a la primera el líder demòcrata espera poder fer repetir Cesar Marquina, sense les atribucions de portaveu, això sí, si finalment no acaba quallant cap de les alternatives que tenia en ment. Ni l’exCEO de BSA Josep Segura ni el director de l’AFA, David Cerqueda, no han acceptat la proposta d’Espot. Ara una alternativa que tindria sobre la taula és la de l’economista i número 10 de la llista nacional demòcrata Erika Armengol. Una altra bala que l’entorn d’Espot veu com a factible encara que no s’hauria usat ara per ara, segons les fonts, és la de Mireia Maestre, encara que la directiva de MoraBanc difícilment sembla que es mourà de l’entitat bancària. I per a Exteriors tot està en l’aire, amb Eva Descarrega com una opció malgrat que l’actual ambaixadora d’Andorra a París preferiria, per exemple, enrolar-se a la legació del Principat a Madrid. [related:articles:2] Tampoc a Educació hi ha una peça clara. Malgrat que s’havia posat sobre la taula el nom de Gemma Riba, hores d’ara sembla més probable que la número 6 de la candidatura nacional taronja entri al Consell General i s’hi quedi que no pas una altra cosa. Ester Vilarrubla estaria vetada per Conxita Marsol per les diferències mantingudes en la composició de les llistes i totes les variables estan en l’aire. La resta del puzle comença a encaixar una vegada es confirmi definitivament el ‘sí’ de Baró i amb Marsol com a dona forta de l’executiu sense cap mena de dubte. Ester Molné, descartada al final com a titular de Justícia i Interior per l’annexió de les Relacions Institucionals a dit ministeri, assumirà o Afers Socials o Funció Pública. Es repartirà la feina -és a dir, el departament que no tingui la massanenca- amb Trini Marín, que no veia gaire de bon ull repetir al capdavant de la cartera funcionarial. [related:articles:3] Jordi Torres (Turisme i Promoció Comercial), Raül Ferré (Territori), Helena Mas (Salut) i Mònica Bonell (Cultura i Esports) semblen cantats. I també Guillem Casal molt probablement haurà d’assumir les regnes de Medi Ambient i Agricultura per fer valer així el pacte que ell mateix havia validat amb Meritxell Alcobé i per la qual la primera suplent de la territorial de Canillo havia d’accedir al Consell General. Encara que a darrera hora Casal no ho veia gens clar, Espot hauria imposat en aquest cas els pactes preestablerts. Això sí, el fins ara cap de gabinet no tindrà atribucions en matèria energètica. Se les reserva el propi cap de Govern que delegarà en un secretari d’Estat que té molts números de ser l’actual director de Nord Andorrà, el massanenc David Forné.