El Constitucional torna a tocar el crostó a la Justícia per instruccions anormalment lentes

En tots dos casos, l’Alt tribunal estima els recursos d’empara interposats i declara «que s’ha vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable, reconegut a l’article 10 de la Constitució». Al marge d’això, segons el cas, demana a la instància que pertoqui que faci la feina que durant molt temps aparentment no està fent. En les dues ocasions, el recurs s’estima amb el suport de la fiscalia, que també considera que les instàncies ordinàries estan inoperatives. O són inoperants per al que caldria esperar. En un dels casos, s’havia de resoldre una qüestió referida a una ampliació de querella per una presumpta revelació de secrets en el cas d’una dona que ja abans havia presentat una denúncia a la policia per haver estat suposadament agredida sexualment. El segon dels casos es tracta d’una empresa que va presentar una querella criminal contra diverses persones per la comissió d’uns presumptes delictes de frustració de procediments executius de cobrament, de fallida delictiva i d’administració deslleial, amb exercici conjunt de l’acció penal i de l’acció de responsabilitat civil derivada del delicte, i, contra dues societats, en concepte de responsables civils. Es van fer algunes diligències i la querella, després d’algunes voltes, es va arribar a admetre a tràmit. Però després es va iniciar un període d’inactivitat que és el que va portar la societat querellant a impulsar el recurs d’empara que ara s’ha estimat. Els dos demandants tenen dret, en virtut de la resolució del Tribunal Constitucional, a rebre una compensació econòmica per la vulneració del dret a gaudir d’un procés judicial de durada raonable.