La Gavernera va registrar l’any passat fins a 300 fugues

Les associacions fa temps que reclamen un protocol de recerca, que s’ha fet més evident amb la situació viscuda fa pocs dies al país amb la fuga d’un jove amb problemes d’addicció. Des del Govern es va confirmar aquest dimecres que es té un esborrany que se’ls acabarà facilitant en algun moment perquè puguin treballar-lo i presentar les seves esmenes per tal de posar-lo en marxa com més aviat, millor. Malgrat això, des de Projecte Vida i l’Associació del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA) assenyalen que hagués sigut clau poder tenir-lo previ a la trobada. «Això ens hauria facilitat molt poder tenir una idea», assenyala la presidenta d’ADJRA, Sandra Cano. La reunió es va celebrar a petició de les entitats, tot i que s’hauria de fer de forma regular i cada mes, i es mantindrà una propera després d’eleccions. En aquesta ocasió, l’esborrany hauria de ser públic i les associacions haurien d’haver pogut treballar. El que s’ha deixat clar per les dues parts és que la situació del jovent en risc és molt preocupant i que cada cop el perill creix més. Tant és així, que la presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, remarca que «fins que no tinguem aquest protocol no pararem». El que dona més pes a aquestes afirmacions és que la Gavernera va registrar durant el 2022 fins a 300 fugues. És a dir, que van ser 300 les vegades que algun jove internat va deixar el centre sense permís. Com és lògic, algun d’ells en reiterades ocasions. «De vegades les famílies saben on estan, en quina casa, però no es pot accedir perquè la justícia no dona l’ordre tan fàcilment», explica Cano «Estem molt preocupades, actualment tenim 96 casos actius», remarca Cano. Per tant, es vol rapidesa a posar en marxa aquest protocol. Abans, però, s’han de treballar alguns serrells que, sense haver vist l’esborrany, ja se sap que serà pal de paller. L’aspecte judicial i d’àmbit legislatiu pot ser impediment en alguns aspectes, principalment, perquè «quan surten d’Andorra és difícil anar-los a buscar», indica Cano. De fet, quan s’ha donat alguna ocasió d’aquestes característiques, han estat les associacions qui els ha anat a buscar, remarca Tenorio, «amb el risc que això comporta». A més a més, durant aquestes fugides es donen situacions que topen directament amb les competències legals. «De vegades les famílies saben on estan, en quina casa, però no es pot accedir perquè la justícia no dona l’ordre tan fàcilment», explica Cano. També quan és un menor d’edat que es troba al domicili d’un major d’edat i aquest no dona el permís. I així es dona la situació perfecta perquè aquells que s’estan recuperant d’una addicció consumeixin sense que ningú ho pugui impedir, per exemple. Entre les peticions per agilitzar aquest protocol està la posada en marxa d’un telèfon que serveixi per donar l’avís de forma directa i, d’aquesta manera, activar els efectius de forma més ràpida. L’objectiu final no és altre que impedir que els joves fugats creuin la frontera i les competències andorranes per actuar s’acabin. D’aquesta manera, s’hauria de tenir una persona dedicada a poder fer aquest rastreig, que enregistri les dades que proporcionen les famílies i que pugui contactar amb l’entorn del jove. Cano, a més, remarca que a aquestes persones se’ls ha de deixar clar i fer-los veure que «no poden fugir de casa sempre que vulguin». Un altre complement seria un seguiment més exhaustiu quan es retorna a Andorra després d’una estada a un centre fora del país. «Passen nou mesos dins d’una bombolla i després hi ha qui únicament té psicòleg dues vegades al mes», reclama Tenorio. Per tant, la tornada a la realitat no es fa de forma progressiva, sinó molt directa i sense adequació a una normalitat que no s’ha tingut a les residències. «Hi ha una manca molt important d’efectius, i això té afectació directa a aquest seguiment que es fa dels nois», assegura Tenorio. Per tant, la demanda passa per un pla terapèutic i, fins i tot, per un centre de dia on puguin ser de forma temporal. Des de l’Associació de familiars per la salut mental (AFMMA), la seva presidenta, Rosa Lluís, assenyala que aquest primer esborrany i començament del treball és un gran pas. «Estem contents perquè pensem que vam avançar molta feina», indica Lluís. Evidentment, la preocupació amb la resta d’entitats és compartida, «però haurem d’esperar a veure el resultat per fer-ne una crítica més contundent, si cal». Per arribar a aquest resultat, de moment, encara queda feina al davant. REUNIÓ AMB LA GENERALITAT PER LA PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA En un altre ordre de coses, però seguint la mateixa línia, la ministra d’Afers Socials en funcions, Judith Pallarés, i la secretaria d’Estat, Teresa Milà, s’han reunit amb el director general de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Forné. Aquesta trobada, que s’ha celebrat a Andorra, s’ha assegurat a través de les xarxes socials que ha servit «per compartir la situació de les mesures de protecció a la infància i l’adolescència als dos territoris i analitzar els reptes actuals del procés d’adopció internacional». A més a més, s’ha plantejat poder iniciar col·laboracions entre ambdues institucions. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat d’Andorra (@afers_socials_andorra)