MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El PS compara Demòcrates amb els músics del Titànic: segueixen tocant mentre el vaixell s’enfonsa

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Qui primer ha agafat el micròfon, però va ser Pere Mas, el conseller de X’Ordino i número dos del tiquet. I sí, ha començat per Grífols i ha estat especialment punyent amb l’acord signat, ja que considera que «s’ha regalat el patrimoni de casa Rossell cedint el terreny a canvi de ni un euro». «Si anunciem que aquí fem les coses així, no només vindrà Grifols, vindrà tot l’Ibex-35», ha ironitzat. Mas no ha tingut pèls a la llengua a l’hora d’afirmar que «un pis de dues habitacions a Arinsal a 1.300 euros és usura perquè fa poc en valia 650 i continua sent el mateix pis». Com qui enumera les 10 plagues d’Egipte, en aquest cas 7, Mas ha anat desgranant totes aquelles qüestions que més l’indignen. Començant per Grífols, passant per com s’estan portant les negociacions amb la Unió Europea, per la pèrdua de qualitat de la sanitat, la mala gestió dels fons de la CASS, les cues a la Massana, el secretisme sobre els beneficiaris dels avals de Govern durant la pandèmia i finalment el tàndem inversió estrangera i habitatge. Aquí Mas s’ha deixat anar i no ha tingut pèls a la llengua a l’hora d’afirmar que «un pis de dues habitacions a Arinsal a 1.300 euros és usura perquè fa poc en valia 650 i continua sent el mateix pis». La culpa d’aquest desgavell, assegura, és de no haver pensat abans que calia posar fre a la inversió estrangera. El candidat de X’Ordino ha explicat que amb la crisi de demanda del 2008, es va decidir obrir el mercat immobiliari. Abans els residents només es podien comprar un habitatge per unitat familiar i això es va canviar per poder donar sortida a un parc d’habitatges que havia crescut molt. Recorda, però que va acabar la crisi i això no es va canviar i ara «ve un senyor de Madrid amb molts diners i no es compra un pis, es compra tot l’edifici», ha exclamat Mas. Per tant, ell ho té clar ara és una crisi d’oferta: hi ha demanda de pisos de nous residents, d’inversors estrangers i de la gent del país i no hi ha prou pisos. Acusa Demòcrates de no voler o no saber aportar solucions i ha posat dos exemples: Canadà i Portugal, que recentment han aplicat mesures de xoc per evitar que l’especulació d’inversors estrangers els provoqués una crisi d’habitatge sense precedents. Jean Michel Armengol, ha aparegut només per fer l’estocada final explicant la síndrome del Titanic: «Demòcrates, com els músics del Titànic, continua tocant mentre el vaixell s’enfonsa». S’ha allargat tant Mas en el seu discurs que el socialdemòcrata, número u del tiquet, Jean Michel Armengol, ha hagut d’escurçar el seu parlament i gairebé ha aparegut només per fer l’estocada final explicant la síndrome del Titanic: «Demòcrates, com els músics del Titànic, continua tocant mentre el vaixell s’enfonsa». També ha parlat de la síndrome d’Estocolm de la població vers la majoria al Govern. Les reproduiré amb censura: «ens donen pel -posin la paraula que creguin escaient- i els hi continuem tenint carinyo». Així ha acabat la intervenció davant un públic no tant agraït com fa uns dies a la Massana, on a la mínima aplaudien, però sí satisfet. En aquest cas s’ha demanat al públic si volia fer preguntes, però tothom ha preferit passar directament al refresc i la coca.