MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La construcció i el retard de projectes clau fan que Canillo tanqui el 2022 amb un superàvit rècord

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El ple de comú canillenc ha analitzat aquest dijous el tancament de l’exercici passat. Uns números que evidencien un important superàvit. En gran part, pel fet que els ingressos corrents han quedat molt per sobre del que s’havia previst en un inici. Si el pressupost marcava una recaptació de 10,5 milions, el que s’ha liquidat frega els 15. En concret, 14,93, el que representa un 42% més i gairebé el doble que les xifres del 2021. La minoria d’Objectiu Comú alerta que «hem passat de dependre de Govern a fer-ho de la construcció», mentre que la majoria destaca la capacitat de «diversificar ingressos» amb el pont tibetà com a projecte clau El principal motiu d’aquesta evolució s’ha de trobar en la construcció. Els impostos vinculats a aquest sector s’han disparat fins a un 345%. Des de la majoria, la consellera de Finances, Begoña Rubio, ha apuntat que «ha estat un any bo perquè s’han iniciat obres importants a la parròquia». En canvi, les despeses, tot i ser més importants que les del 2021, no han pujat tant. Acaben lleugerament per sota dels 14 milions, en gran part perquè les de capital han estat únicament de 2,79. Això sí, cal tenir en compte que hi ha projectes previstos que s’han acabat allargant en el temps i que no es finalitzaran fins a aquest 2023. Serà llavors quan s’haurà de computar el cost als comptes comunals. Amb aquests elements confrontats, el resultat pressupostari és un superàvit. De 12,42 milions sense comptar els romanents de tresoreria i de 9,84 si es compten. Des de la majoria, a més, s’ha volgut destacar que «les transferències de Govern han suposat només el 27,1% del total d’ingressos, quan fins fa poc representaven el 48,6%. El cònsol, Francesc Camp, ha defensat també que «som capaços de generar noves fonts d’ingressos», tot posant en relleu que la recaptació del pont tibetà de la vall del Riu i del mirador del roc del Quer ja és el 6% del total. Una visió més critica s’ha mostrat des de la minoria d’Objectiu Comú. La consellera Dolors Cabot ha alertat que «hem passat a dependre de Govern a fer-ho de la construcció que es pugui fer a la parròquia i això em preocupa bastant». Tant ella com el seu company d’oposició, Albert Torres, han posat en dubte, també, que els ingressos del pont i del mirador es puguin mantenir al mateix nivell que el 2021 en el futur, a banda de lamentar «la massificació» que representa el nou atractiu turístic, defensat, novament, a capa i espasa per Camp.