I Educació per a qui?

I la situació està indignant els professionals del ram. No entenen els docents -i, de fet, no s’entén a no ser que sigui una estratègia, ja ho veuran- com pot ser que una matèria tan fonamental encara que a voltes tan relegada a un segon nivell no tingui un capità de vaixell clarament definit. L’únic nom que s’ha arribat a posar públicament sobre la taula és el de l’excònsol menor d’Ordino Gemma Riba, que accedirà al Consell General per la renúncia de Xavier Espot en el seu moment. [related:articles:1] Riba és docent, com tants i tantes candidats i sobretot candidates que han format part de les llistes electorals demòcrates. Semblava que l’ordinenca amb arrels també a Canillo podria ser una opció, també forçat pel fet que segons el pacte amb Ciutadans Compromesos, havien de saltar suficients candidats per tal que Manuel Linares pogués accedir a la cambra parlamentària. Amb Mònica Bonell ja elegida per ser al gabinet ministerial -comandarà Cultura i Esports però, ep, també es va oferir si esqueia per assumir Educació, un altre nom tapat-, l’aterratge de Linares està assegurat. Que no hi hagi cap nom clar per al ministeri d’Educació també podria arribar a ser una estratègia. Amb les seves coses bones i les que no ho han estat tant, Ester Vilarrubla ha anat fent. És una professional del sector de llarga trajectòria. Aparentment plega. Però podria ser només una aparença. Cert és, però, que la dona forta del futur Govern, la ministra-de-gairebé-tot Conxita Marsol, va com llançar una mena de vet vers Vilarrubla -en certa forma també cap a Sílvia Riva- tallant-los el camí a cap càrrec de designació ‘ditològica’ ja que no havien volgut passar per la màquina electoral territorial i es veia abocada ella a fer-ho. Podria arribar a ser que Espot estigui guanyant temps per justificar que no li queda ningú més que Vilarrubla o que esperi que Marsol s’entendreixi i no posi inconvenient a incorporar a l’executiu algú que, de fet, va ser integrant del seu primer equip comunal i amb qui mantenia una notable bona relació personal fins i tot. En fi, que urgeix aclarir la qüestió de la cartera d’Educació perquè els docents comencen a estar una mica fartets del que consideren a aquestes alçades que és una mena de menyspreu no ja cap a ells sinó cap a la matèria. PECES PER ENCAIXAR Mentrestant el cap de Govern ara de moment conseller general té jòquers Cesar Marquina i Eva Descarrega. Per a Afers Exteriors l’ara ambaixadora a París, que preferiria ser la primera diplomàtica d’Andorra a Madrid davant els marrameus de Vicenç Mateu, és l’únic sòlid que s’ha posat damunt la taula davant l’evidència que Maria Ubach no seguirà. L’escenari és que Landry Riba mantingui la secretaria d’Estat d’Afers Europeus tot i que hi ha hagut moments que no ha estat tan clar. Això que s’hagi qüestionat el calendari no convenç Riba. I per a Finances s’han tocat diverses tecles, i s’estan tocant encara -de David Cerqueda a Erika Armengol- però en cas de fiasco major seria Cesar Marquina qui es mantindria al capdavant del ministeri després d’assumir la cartera com a apagafocs d’un incompliment fiscal, el de l’anterior titular ministerial Eric Jover. Marquina, és clar, no serà portaveu. Aquesta encomana que li va fer Espot, com aquell qui diu ni allò que voldries per al teu pitjor enemic tot i ser un bon amic, ha rostit en part qui durant tres anys llargs havia estat secretari d’Estat. [related:articles:2] I per a la resta de carteres, a falta de confirmacions i serrells varis, Conxita Marsol ha de ser poc menys que la cap de Govern bis (Presidència, Economia, Habitatge…), Ladis Baró hauria de ser el fustigador del bisbat i l’aliat del Vaticà (i dels policies, els bombers, els batlles i els magistrats), Jordi Torres continuarà voltant per a fires i firetes (Turisme i Promoció Comercial), Raül Ferré pretén ser l’amo del tros (Territori). Guillem Casal farà de ministre pagès (Medi Ambient i Agricultura) per obra i gràcia de les pressions dels Alcobé (i la ministra energètica sortint), Ester Molné, un altre comodí, assumirà Afers Socials o Funció Pública o el que Espot li digui, Trini Marín s’estimaria més ser ministra d’Afers Socials però Espot continua pensant que allò que no ha funcionat del tot malament millor no tocar-ho. Helena Mas farà el que pugui a Salut i a Mònica Bonell li queda Cultura i Esports.