MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Es dispara el nombre de menors entre 11 i 15 anys que necessiten atenció social

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Les dades les ha fet públiques aquest dijous el departament d’Estadística a partir de la informació facilitada per Afers Socials en relació als mitjans de protecció de la infància. En total l’any passat es van atendre 306 menors, un 4,4% més que el 2021. O el que és el mateix en nombres absoluts: 13 menors més atesos. Corresponen a 214 famílies, nou més que l’any abans. En totes les franges d’edat establertes per Afers Socials, el nombre d’infants va a la baixa, excepte els menors d’entre 11 i 15 anys, on la incidència és cada vegada major. D’aquí, de fet, que es consideri que cada cop hi ha més adolescents en perill. L’any passat es van haver d’atendre des d’Afers Socials 119 infants en la franja esmentada, el que suposa 30 més que el 2021. Per la resta de franges, l’acció estatal ha pogut anar a la baixa. Entre 0 i 3 anys s’han atès 24 infants (5 menys); de 4 a 11 anys, s’han atès 89 menors (11 menys); i de 16 a 18 anys el 2022 es va atendre un adolescent menys que un any abans, quedant-se en 74. SITUACIONS DE RISC I MESURES DE PROTECCIÓ Per situació de risc detectada, a l’any 2022 la negligència en la cura i atenció continua sent la situació de risc amb més casos, 124, un 3,3% més respecte a l’any anterior, seguida de la incapacitat parental i adolescent en risc, que com s’ha dit, tan en xifres absolutes com en percentatges es dispara. En aquests dos darrers casos hi ha hagut 49 infants atesos. Totes tres situacions, juntament amb l’eventual conflicte greu entre progenitors, augmenten els casos respecte a l’any 2021. Situacions com el maltractament físic o el psicològic disminueixen significativament en casos respecte a l’any passat. Pel que fa a les mesures de protecció a les quals s’ha hagut de recórrer, l’any 2022 destaca el nombre total d’adolescents atesos al centre d’acolliment d’infants (41), que gairebé es duplica i torna a xifres d’abans de la pandèmia, superant de nou la mitjana històrica des del 2007 (31). També destaca el nombre de menors que han estat atesos a centres terapèutics fora d’Andorra, que passen de 8 a 14, un 75% més que a l’any 2021. Cap tipus de mesura de protecció realitzada a l’any 2022 decreix respecte l’any anterior. Analitzant els casos intervinguts segons el tipus de família atesa, s’observa com el tipus de família separada ha estat el que més casos intervinguts ha tingut durant el 2022, amb 67, seguit dels 36 menors de famílies nuclears i els 35 menors de famílies monoparentals. La resta de tipologies de famílies suposen aproximadament el 35% dels nous casos de l’any 2022.

Más historias

Puede que te hayas perdido