MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Andorra registra la dada més baixa de naixements en 40 anys

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Segons les xifres fetes públiques aquest dijous, els naixements registrats a Andorra durant l’any passat van ser tot just 502. La xifra representa una nova caiguda, del 6,9%, si es compara amb els 539 del 2021 i del 2022. Es confirma, doncs, la tendència dels darrers anys. De fet, és la dada més baixa en gairebé 40 anys. Llavors al país van néixer 472 nadons. Dels bebès nascuts, 248 van ser nens i 254 nenes. Per parròquies, s’imposa la lògica poblacional amb 136 naixements a Andorra la Vella i 98 a Escaldes. Segons el mateix registre de dades, la taxa de fecunditat es va situar en 26,48 nadons per cada 1.000 dones entre 15 i 49 anys i l’indicador conjuntural de fecunditat (el nombre de nens que tindrà una dona al llarg de la seva vida) en 0,94. En tots dos casos, de les dades més baixes de tot el continent europeu, si es compara amb les xifres de l’informe Eurostat pel 2021. Pel que fa a la taxa de natalitat (naixements per cada 1.000 habitants) se situa en 6,15. L’edat mitjana de les mares és de 33,47 anys. També es troba entre les més elevades dels països europeus. DAVALLADA DEL NOMBRE DE MORTS En l’altre cantó de la balança, durant el 2022 a Andorra es van registrar 371 defuncions. La xifra suposa un descens del 3,9% en comparació als 386 del 2021 i encara baixa més si es compara amb el 2020, aquests dos darrers exercicis, però, amb la trista influència dels pitjors estadis de la pandèmia del coronavirus. Tot i aquesta davallada, la xifra es manté lleugerament per sobre de la mitjana dels anys anteriors a la crisi sanitària. Per sexe, 203 dels morts van ser homes i 168, dones. Amb aquestes dades a la mà, la taxa de mortalitat se situa en 4,55 persones per cada 1.000 habitants. L’edat mitjana en què es produeix la defunció és 75,11 anys.