MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Espot i Martí de cap a la comissió d’investigació de la derivada andorrana de l»Operació Catalunya’

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Sobre la taula hi ha potser dos centenars de noms. A banda d’Espot i Martí, demanats per Esquerra Republicana (ERC), hi ha molts altres noms que tenen relació directa amb el Principat. La petició signada per ERC o Junts inclouen, per exemple, l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel o els dos antics màxims accionistes de l’entitat bancària ara en resolució, els germans Higini i Ramon Cierco. Els llistats inclouen noms com els dels exagregats d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso i Bonifacio Díez Sevillano, que serien dos dels integrants de la denominada ‘policia patriòtica’ que estan directament vinculats al Principat. També es reclama la presència per més d’un dels grups polítics amb representació al Congrés de José Manuel Villarejo. [related:articles:1] Evidentment, hi ha noms sol·licitats i que caldrà veure si s’acaben confirmant com els de Mariano Rajoy i antecessors seus com José María Aznar o Felipe González. De polítics que haurien tingut alguna mena de vincle amb actuacions que van afectar Andorra hi hauria des de Jorge Fernández Díaz, exministre d’Interior, a un home que pot ser clau com l’exsecretari d’Estat de Comerç espanyol Jaime García Legaz, que va ser a Soldeu poc després de l’esclat de la deixa de Jordi Pujol. L’exsecretari d’Estat espanyol de Seguretat Francisco Martínez. Hi ha personatges de rellevància pública com el detectiu Francisco Marco, l’expresident del Barça Sandro Rosell o l’empresari José María Clemente, que va fer passar diners presumptament del narcotràfic per comptes andorrans que també formen part dels llistats de compareixents hipotètics. I diferents càrrecs de rellevància a nivell americà que van tenir un vincle directe amb el ‘cas BPA’ com l’exagent de l’FBI Marc Varri, l’exagregat d’Economia a l’ambaixada americana a Espanya Anton Smith i, sobretot, la persona que va signar la ‘notice’ del FinCEN, la directora d’aquest organisme el 2015 Jennifer Shasky Calvery. DOCUMENTACIÓ Evidentment, no només es demanen persones per comparèixer, que també i és nucli essencial de tot plegat. Però les formacions també poden sol·licitar que es requereixi documentació de diversa naturalesa. I és en aquest marc que, per exemple ERC, sol·licita totes les comunicacions entre el Sepblac i la UIFAnd, i també amb el FinCEN. O amb la resta de serveis d’intel·ligència financera que impliquin polítics catalans. La documentació que se sol·licita també és molt voluminosa, com per exemple tot de gravacions realitzades per Villarejo. O la famosa conversa del restaurant barceloní ‘La Camarga’ entre una exparella de Jordi Pujol Ferrusola i l’antiga màxima dirigent del PP català Alícia Sánchez Camacho, per exemple. Certament, s’ha d’acabar d’afinar allò que crea consens entre totes les forces o no les crea. Per exemple, i per no entrar en un enfrontament directe, el PSOE no demanarà la presència com a compareixent de Mariano Rajoy. No obstant, la previsió és que amb diferents conteses electorals a tocar a l’Estat espanyol, la comissió faci força rebombori. Les conclusions que s’extreguin del treball parlamentari, si revelen indicis delictius, podrien acabar-se elevant a la fiscalia que pertoqui per tal que analitzi el cas i posi en marxa, si escau, les accions judicials que es considerin oportunes.