MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Els expedients oberts per Inspecció de Treball creixen un 41% el 2022

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així es desprèn de les dades recollides pel departament d’Estadística del Govern. Durant el 2022, el servei va obrir fins a 89 expedients sancionadors per investigar si les empreses analitzades havien incomplert les condicions laborals. La dada suposa un increment del 41% en comparació a la del 2021. Llavors, tot just s’havien incoat 62 accions. Queda, però, lluny de la registrada el 2019, quan es va arriba als 129 oberts. Pel que fa al motiu de la investigació incoada, el 64% dels casos (57) el que es volia constatar era si s’havien incomplert les condicions generals de treball (aspectes com ara els descansos reglamentaris, el pagament de salaris o la durada de les jornades, entre altres, tot i que les dades no especifiquen). En la resta de casos, 32, el que s’havia de comprovar és si se seguia correctament les disposicions de la Llei de Seguretat i Salut en el Treball. Pel que fa al sector d’activitat de l’empresa a qui es va obrir l’expedient, l’hoteleria és qui més casos va registrar. Fins a 34, el que suposa el 38,2% del total. En segona posició es troba el sector d’altres serveis, amb 25 investigacions. Pel que fa a la construcció, amb 17 casos, se situa en tercera posició. Pel que fa a altres àmbits d’activitat del servei, al llarg del 2022 es van rebre 78 denúncies, sis més que al 2021. A banda, es va actuar per investigar un total de 63 accidents laborals, sis menys que l’any anterior. El que sí que es va disparar va ser el nombre d’actuacions d’ofici. És a dir, aquelles iniciades directament pel departament sense cap avís previ. Van passar de només 4 el 2021 a un total de 21. En global, els responsables d’Inspecció de Treball van atendre 15.592 consultes, una dada que suposa una lleugeríssima disminució en comparació a les 15.679 de l’any anterior. La gran majoria d’elles, de forma telefònica (12.118). La resta, 3.474, presencials. Els temes que més dubtes generen són el treball de menors (1.950 consultes), petició d’informació per part de treballadors que volen presentar una acció de desestiment (1.323), les vacances (1.414) o la retribució no dels permisos (1.135). A banda, 963 van ser sobre situacions d’acomiadament, amb especial incidència al sector de serveis (315), el comerç (229) i la construcció (120).