MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El vot judicial i càrrecs eventuals fan créixer el malestar laboral a l’administració de Justícia

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

De fet, són molts els fronts oberts que hi ha a la Seu de la Justícia. I el clima laboral, en molts casos, ja sigui entre el personal judicial estricte o entre els funcionaris dependents del Consell Superior de la Justícia (CSJ), cada vegada més menyspreats, es talla amb ganivet. Més enllà de la dedicació més o menys intensa d’alguns batlles i secretaris judicials -de fet, per això es va modificar la llei per poder tenir marge de maniobra per poder tocar el crostó a aquells que s’espolsin la feina- l’elecció «a dit», segons les fonts, de les persones que s’encarreguen del procés electoral ha causat una enorme revolada. En certa manera, recorden les fonts, la situació es repeteix en cada contesa electoral. Però el fet que malgrat les queixes no canviï res, encara agreuja la situació. Hi ha setze empleats més tres més en funcions de responsable que s’encarreguen de la gestió del vot judicial. Les persones triades són totes de Batllia, de la primera instància, perquè és a aquest personal a qui s’envia la circular convidant a inscriure’s. Entre tot el personal que mostra interès en participar del procés, hi ha una designació que no segueix cap criteri objectiu o com a mínim públic. Per les dues setmanes de feina i una desena d’hores diàries en lloc de les vuit teòriques, les persones que s’ocupen del vot judicial perceben una prima de 800 euros. El problema s’aguditza, indiquen les fonts, quan aquestes persones formen part d’equips que queden coixos, que perden efectius, perquè un o més d’un, passen a ocupar-se del vot judicial. Però la feina judicial estricta, l’ordinària, ha de continuar sortint «i en aquest cas no hi ha complements, ni primes, ni plusos que valguin». POR El malestar i el neguit arriba a tal punt que entre el personal hi ha cert temor a alçar internament la veu i, més encara, a denunciar públicament els suposats greuges que hi hauria. I és que no seria la primera vegada, apunten les fonts consultades, que s’engeguen ‘caceres de bruixes’ per mirar d’aclarir qui explica què, una situació que també porta a incrementar el deteriorament del clima laboral que, segons les fonts, està molt malmès. Tot plegat, més enllà d’enverinar el clima laboral el que fa és generar «una desmoralització i desmotivació clara entre el personal, en no veure cap mena de possibilitat real de promoció professional» La qüestió dels eventuals també crema. Hi ha persones, joves sobretot, que encara estan estudiant el màster en Dret andorrà en algun cas, que ja exerceixen eventualment de secretaris judicials a la Batllia, al Tribunal de Corts o a la fiscalia. Hi ha un control exhaustiu per part d’altres funcionaris de la casa per tal de comprovar si finalment passa el que se sospita. Que seran aquestes persones les que, una vegada s’obrin els edictes escaients, acabin ocupant les places fixes. I això, indiquen les fonts, que dins mateix de l’administració de Justícia hi ha funcionaris que tenen el nivell per ocupar les places i, encara que sigui de manera eventual, no se’ls ha ofert ocupar cap secretaria judicial. També els donaria punts davant un eventual concurs futur. Lluny de comptar amb personal de la casa per a llocs de teòrica responsabilitat, els responsables del Consell Superior de Justícia ja estarien buscant fora persones per a llocs eventuals que després, s’ha dit, acaben més ben posicionades quan entren en joc els edictes. Tot plegat, segons les fonts consultades, més enllà d’enverinar el clima laboral el que fa és generar «una desmoralització i desmotivació clara entre el personal, en no veure cap mena de possibilitat real de promoció professional». I això, llavors, es tradueix, asseguren les fonts, en una poca implicació professional que acaba afectant, «encara que no es vulgui», la qualitat de la feina que s’ha de fer «en un lloc tan sensible com és el d’impartir Justícia».