MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Espot assegura que apujar la cotització de la CASS un 10% en vuit anys «és una proposta de màxims»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

L’apujada serà «més compassada i més prudent». Això sí, el líder taronja ha deixat clar que serà «compartida». És a dir, que l’haurà d’assumir tant l’empresari com el treballador. Espot ha comparegut aquest dijous com a número 1 de la candidatura nacional per parlar d’imposició i garantir que no hi haurà increment de la pressió fiscal. «No només no apujarem el tipus màxim sinó tampoc el tipus efectiu» en l’IRPF, l’IGI o l’impost de societats. I ha assegurat també que la creació de l’agència tributària única, una altra proposta, i la reordenació dels tributs comunals tampoc no comportarà un increment impositiu. El candidat taronja ha aprofitat per destacar la bona gestió financera del seu executiu i el fet que el creixement econòmic ha possibilitat una major recaptació. No ha esmentat en aquest cas que l’increment de les taxes que graven el tabac han fet aflorar una notable aportació del sector, avançant la compra d’estoc, i això ha generat ingressos suplementaris en un tram de l’any passat que en els propers mesos no hi seran. En tot cas, Espot ha assegurat que «abans de demanar més esforços» al ciutadà cal «introduir més equitat, més sinergies al sistema», en relació amb el reordenament dels tributs que acaben cobrant i recaptant el conjunt de les administracions. El cap de llista demòcrata també ha garantit que no hi haurà canvis en les exempcions o les deduccions impositives. I ha recordat, en relació amb algunes de les altres forces que concorren als comicis del 2 d’abril, que aquells que avalen modificar algunes deduccions impositives haurien de ser transparents i explicar que això no deixa de ser, també, un increment impositiu per molt que sigui de forma indirecta. SENSE CONCRECIONS Espot, això sí, ha preferit no aclarir de quant hauria de ser la pujada de la cotització a la CASS ni en quins terminis. Ha parlat, això sí, d’assumpció compartida però no ha volgut explicar si això vol dir al 50% o un 75%-25%, per exemple. «Ho hem de valorar», ha indicat el líder taronja que ha demanat «un sentiment de reciprocitat» a totes les parts i una concertació de qualsevol mesura «de manera dialogada» entre tots els agents implicats en el marc fiscal i, en aquest cas, en el referent a la CASS. Sobre la possibilitat que sigui un increment del 10% en 8 anys, com proposa la CASS, Espot ha remarcat que es tracta d’un escenari «de màxims» i que «s’haurà de moderar perquè les circumstàncies no són fàcils» amb una inflació molt elevada u i «una situació de tensió» d’alguns operadors del teixit econòmic. L’increment haurà de ser, s’ha dit, «més compassat i més prudent». I també «es pot valorar un cert traspàs» de les aportacions de la branca malaltia a la branca jubilació. «Però no és la mesura que prioritzarem.» Espot ha indicat que passar ingressos d’una banda a l’altra «no és la única mesura que portarà la solució ni garanteix la sostenibilitat» de les pensions. Alhora, entén l’actual cap de Govern en funcions, indirectament si es fes un traspàs molt accentuat caldria incrementar la pressió fiscal perquè el deute sanitari, que creixeria, l’ha d’assumir el Govern i caldria incrementar la recaptació general sense que hi ha una translació directa entre el que s’aporta i el que es rep en l’etapa de jubilació en forma de pensió.