MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El superàvit de la branca jubilació de la CASS pel 2022 dobla el previst al darrer estudi actuarial

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La branca vellesa va beneficiar-se durant el 2022 de la bona situació econòmica posterior a la pandèmia. Així, l’increment del nombre d’assalariats i de treballadors per compte propi va disparar la recaptació en cotitzacions. Aquesta va créixer fins a 161,8 milions d’euros. Un 13,7% més. També va créixer el que es paga en pensions contributives, fins a 122,27 milions. És a dir, un 10,5%. Per tant, la diferència és encara positiva. Hi ha excedents. En concret, 31,94 milions de números verds. Molt per sobre del que s’havia previst a l’hora de fer el pressupost per al 2022. Es calculava un superàvit de només 18,89 milions. Queda clar, doncs, que el comportament de la branca ha estat molt millor del que s’esperava. La diferència és encara més forta si la comparativa es fa amb les xifres que havien previst els autors del darrer estudi actuarial encarregat per la CASS, a finals del 2020. La feina es va adjudicar a l’assessoria francesa Actense i la versió definitiva es va publicar a inicis de maig del 2022. Cal recordar que els resultats d’aquest treball van ser la base per a la bateria de mesures que la direcció de la parapública va proposar de cara a la reforma del sistema de pensions per garantir-ne la seva sostenibilitat futura. [related:articles:1] En total, hi havia 14 mesures. Entre aquestes, incrementar les cotitzacions o endarrerir l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys. També es defensa que cal introduir modificacions en la fórmula de calcular la prestació que es cobra un cop retirat o la introducció de plans complementaris d’adscripció obligatòria. Aquestes van ser elevades al Consell General, que és qui haurà de definir, segurament durant la legislatura que tot just comença ara, quines accepta i introdueix en la legislació. L’estudi d’Actense feia una projecció a futur de com anirien evolucionant els resultats de la branca de jubilació. Per al 2022, la seva estimació era que hi hauria uns ingressos de 148 milions d’euros per cotitzacions. És a dir, gairebé catorze per sota dels que finalment s’ha recaptat. En canvi, avançava un pagament de prestacions que arribava a 132 milions. Així doncs, gairebé 10 per sobre del que s’ha acabat liquidant. Per tant, en tots dos casos, l’aposta ha quedat lluny de la realitat. I el mateix ha succeït amb el superàvit. Actense estimava que el 2022 acabaria amb números verds, sí, però únicament de 16 milions. En canvi, com s’ha dit, el resultat positiu ha fregat els 32 milions. És a dir, gairebé el doble. Per tant, de moment, els escenaris plantejats pels experts francesos han acabat sent molt diferents dels que finalment s’han donat. De cara al 2023, Actense preveia un superàvit ja de només 5 milions. Ara per ara, i vist el pressupost de la mateixa CASS tot fa pensar que tampoc encertarà. La parapública, als seus comptes per a l’exercici actual, compta que la branca de vellesa tancarà amb 22 milions.