MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Demòcrates planteja un «pacte d’Estat en el sentit més ampli» per repensar el model sanitari

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Acompanyat del número 14 de la candidatura nacional i exministre de Salut, Joan Martínez Benazet, Espot ha tractat aquest dijous la qüestió de la salut, per parlar inicialment de salut mental però, després, per referir-se de forma més general al model sanitari del país. I és que a parer el líder demòcrata, tot i el nivell «d’excel·lència» que hauria mostrat la salut pública durant una pandèmia que la va sotmetre a gran «estrès», i malgrat «ser un dels pocs sistemes sanitaris del món que no va col·lapsar», la crisi sanitària «també ha posat al descobert algunes debilitats i algunes dificultats». En aquest marc s’ha referit a l’atenció a les persones i la seva salut mental, tot dient que aquest servei, aquesta atenció, «s’ha de perfeccionar i s’ha de millorar». Espot ha recordat el recent conveni amb el Col·legi de Psicòlegs i el fet que passin a tenir determinats actes psicològics cobertura sanitària pública i ha ressaltat l’entrada en servei del CREI entre altres coses, tot recordant, per exemple, que els protocols relatius a les fugues de menors, malgrat funcionar raonablement bé, són millorables. En tot cas, el candidat taronja ha defensat que apostar tant per la salut física com sobretot per la mental «al final serà un estalvi» i ha assegurat molt directament, en cas de poder tornar a governar, primer en l’elecció d’un bon titular de Salut i, després, directament, en el bon funcionament d’una matèria, d’un sistema que considera cabdal. Ha recordat, això sí, que «hi ha coses que les fem bé» com concloure en positiu una «negociació molt difícil, molt àrdua» amb els psicòlegs i tot el «procés de concertació» amb els col·lectius sanitaris. Xavier Espot també ha deixat clar que durant la propera legislatura hauria de ser possible construir un edifici hospitalari annex a l’actual en una parcel·la que hi ha adjacent. «Hauria de permetre ampliar espais molt tensionats com ara els laboratoris», ha assegurat el candidat a la reelecció, que ha deixat clar que ampliant les infraestructures de ben segur també es podrà millor l’atenció, el servei i el conjunt de la salut pública.