MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Acció s’alinea amb el Govern per l’Acord d’Associació

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

S’aposta per la calma, seguint la línia del que va expressar Espot recentment. Així ho ha assegurat la segona a la llista nacional d’Acció, Noëlia Souque, «pensem que no hi ha pressa». Sobretot, tenint en compte que es considera que «queden temes bastant sensibles per a Andorra, com els serveix, la laïcitat o la lliure circulació de persones que no s’han tancat, i crec que el termini hauria de durar una mica més que el que s’ha previst». Per tant, primer posicionament a favor de la feina feta pel Govern i de les decisions presses al respecte. També en el sentit de com s’han dut a terme les negociacions i de l’equip que conforma el secretari d’Estat d’Afers Europeus en funcions, Landry Riba. Acció veu de forma molt positiva els avanços que s’han fet en aquest sentit i que «s’ha de seguir construint la posició andorrana se manera constructiva, coherent i sense presses». Però el fet de tenir una presidència espanyola no se’ls escapa que pot ser rellevant per tenir un resultat positiu. «La presidència de la Unió Europea, que és la força política que empeny les decisions, millor que sigui un dels nostres veïns que ens coneix bé», remarca Souque. Què passa, aleshores, si es passa a una presidència belga? En principi, que seria menys fàcil negociar certes coses, «perquè és un país que no ens coneix i que no té cap interès a negociar qualsevol cosa perquè està més lluny geogràficament del nostre país». Malgrat això, insisteix en el fet que les presses no són bones companyes de feina, i que cal deixar tancats tots els aspectes que poden afectar a Andorra. «Seria una eina de diversificació per a les empreses, també pels nostres joves, que puguin sortir més enllà dels països veïns, té un vessant molt dirigit cap al futur per l’economia, però també per la innovació», remarca Souque. En aquesta bossa d’avantatges es podria col·locar el fet de rebre subvencions per tirar endavant projectes. Souque assenyala, abans de res, que «queda ben clar que no serem membres de la Unió Europea». Això significa que es podran escollir els programes amb els quals es vol contribuir, i això farà que també es puguin rebre contribucions a canvi, «això s’hauria d’estudiar bé». Les relacions que s’han anat construint Souque, «són de confiança, i això s’ha de mantenir, un canvi radical ara mateix no seria productiu». Les preocupacions de la ciutadania, però, i són sempre presents, i aquest és un dels aspectes on Souque creu que Acció pot tenir més incidència. El fet de parlar clar de l’Acord d’Associació i d’una forma planera és clau perquè la societat entengui què està passant. «S’ha fet molta feina en tema de comunicació, però encara queda molt per fer», remarca Souque, «s’haurà de posar més recursos per poder explicar més properament els temes més complicats i que s’entengui que significa l’acord per als ciutadans, com afectarà les empreses, què vol dir per les fronteres o per la seguretat».