Demòcrates avisa que «la politització i demagògia» sobre Grifols «fa un flac favor» a l’economia
5 minutos de lecturaGalabert ha afrontat la qüestió acompanyat de les seves companyes en la candidatura Berna Coma, Sandra Codina i Meritxell Rabadà i ‘supervisats’ tots plegats per l’exministre de Salut, membre del consell d’administració del centre que s’està gestant i últim de la llista nacional demòcrata, Joan Martínez Benazet, ferm defensor del projecte. El primer suplent de Demòcrates+Liberals ha defensat el laboratori de Grifols des de totes bandes i ha assegurat que es tracta d’un «model comprovat». Els cinc membres de les candidatures -Marc Galabert, Meritxell Rabadà, Sandra Codina, Berna Coma i Joan Martínez Benazet- mirant cap al Prat de la Farga. Marc Galabert s’ha mostrat convençut que el pacte de socis signat al seu dia entre el Govern i la multinacional s’adiu a la legislació andorrana, està segur que els problemes financers de Grifols no tindran cap afectació sobre el ‘projecte Andorra’ i ha afirmat que el control d’unes instal·lacions com les que es volen fer al Prat de la Farga està garantit a través de convenis amb agències espanyoles, franceses i europees. Sobre allò en què el candidat demòcrataliberal no s’ha volgut mullar ha estat en relació amb la data que el centre pot estar operatiu. POLÈMICA ESTÈRIL Els demòcrates han respost a l’avís d’Andorra Endavant que portarà el projecte als tribunals. Galabert ha recordat que totes les accions legals que s’han fet fins ara s’han tombat i, per tant, han donat la raó al Govern i «estem convençuts d’haver fet les coses correctament». Per tot plegat, «la polèmica totalment interessada, polititzada i demagògica que ha anat de menys a més». «Es busca posar la por al cos per un projecte totalment segur i un centre de recerca totalment comprovat a nivell internacional atès que aquest serà el tretzè centre de recerca de la multinacional Grifols arreu del món», ha afirmat el candidat, que ha citat tots i cadascun dels dotze espais ja en funcionament per ara. Galabert ha assegurat que el de Grifols és «un model comprovat» i la multinacional «no ve a fer res que no s’estigui fent en altres llocs del món i en tot cas ve a ajudar diversificar la nostra economia i a obrir un sector d’alt valor afegit, no contaminant i que genera llocs de treball d’alta qualificació». El primer suplent de la candidatura demòcrataliberal ordinenca ha defensat l’emplaçament i la seguretat del laboratori de Grifols. I fins i tot ha justificat en certa forma la situació econòmica de la multinacional. «No entrem a valorar la marxa econòmica i financera de l’empresa perquè sabem que no afecta el projecte d’Andorra i considerem que moltes empreses tecnològiques i moltes altres sectors per la conjuntura» El control del centre està garantit perquè el país, segons Galabert, ja executa els mecanismes de supervisió «a través de convenis amb les agències sanitàries franceses, espanyoles i europees, ja no per controlar aquest sinó per controlar la indústria que hi ha existent al país en matèria de biotecnologia, algunes petites indústries que ja hi ha». Sobre la situació empresarial de Grifols, el secretari d’Estat en funcions, que és economista de formació, ha manifestat que «no entrem a valorar la marxa econòmica i financera de l’empresa perquè sabem que no afecta el projecte d’Andorra i considerem que moltes empreses tecnològiques i moltes altres sectors per la conjuntura». I aquí Galabert ha parlat de la inflació i de l’increment d’interessos. I de la «volatilitat econòmica» que afecta molt més companyies com la d’origen català que cotitzen en borsa i és especialment sensible a qualsevol mínim moviment. Per això, el candidat demòcrata ha advocat a tenir en compte «la trajectòria a llarg termini» perquè, per ara, les convulsions financeres «no les han posat en risc». Quan al secretari d’Estat se li ha demanat què diria a aquells que lamenten que el Prat de la Farga perdi el seu encant natural, Galabert ha afirmat que «les ciutats, els pobles són dinàmics» i que bona part dels nuclis urbans del país s’han bastit sobre prats. Galabert encara ha anat més enllà. I amb tota la cautela plausible ha afirmat que «hem de decidir si volem destruir la parròquia o fent iniciatives d’alt valor afegir que ens portin diversificació econòmica i ens permetin posar en valor els atractius del país i de la parròquia a nivell de qualitat de vida per generar qualitat de vida per a la nostra ciutadania». TRACTOR ECONÒMIC Com a secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, a Galabert també se li ha demanat per altres iniciatives que es van subscriure al tomb de la pandèmia. Ha recordat que «la bona gestió» de la crisi sanitària i l’anunci públic de l’aterratge de Grifols a Andorra va fer «guanyar credibilitat i poder oferir un avantatge competitiu per fer que empreses vinguin cap aquí». Ha estat en aquest marc que el candidat demòcrataliberal ha advertit del «flac favor» de la «demagògia» sobre el centre de recerca perquè institucions com Hologyc o l’Institut Josep Carreras aniran desenvolupant els seus projectes a partir de les sinergies, encara que «no és evident que sigui d’un dia per l’altre». Marc Galabert ha deixat clar que «els contactes van fructificant al ritme que van fructificant» i que «no és evident que les empreses es moguin si no hi ha un avantatge competitiu». Un projecte com el de Grifols, ha destacat el primer suplent de la territorial d’Ordino, «ens permet traccionar el sector de la bioteconologia». Amb tot «és de molt mal fer que jo doni una data» de quan podria estar operatiu el centre de recerca. «No seria prudent ni honest», ha indicat Galabert, malgrat que la proposta de la multinacional indiqui que el laboratori hauria d’entrar en funcionament el 2025. «Si no hi ha un impuls des del Govern en aquest sector difícilment podrem veure ni ara ni al 2025 fruits de tot això», ha sentenciat Galabert.