MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Acció, a favor de l’educació obligatòria fins als 18 anys

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Obligatorietat d’educació fins als 18 anys, però amb diferents propostes a nivell formatiu des dels 16, «perquè es puguin combinar amb el món laboral». D’aquesta manera, es dona cert suport a allò que ja havia traslladat la ministra d’Educació en funcions, Esther Vilarrubla. Per la seva banda, Pallarés ha explicat que a partir dels 16 anys es troba amb un «forat» on l’accés al món laboral és molt complex i on no es tenen encara «habilitats professionals». Per tant, el que es planteja és donar un suport, fer com una mena d’acompanyament. «Pot ser un suport en el sentit que quan es comencin a treballar i vulguin estar dins del mercat laboral, però que tinguin un acompanyament de formació per poder assolir les habilitats necessàries, com a mínim fins als 18 anys», ha assenyalat Pallarés. Aquesta proposta, que és un seguiment de què ja s’ha plantejat, es genera també amb cert retorn per part de les famílies, des de les quals es trasllada que hi ha molts nens que no volen estudiar o, en tot cas, que consideren que no ho necessiten per a la professió que volen exercir. Seguint aquesta línia, i tenint en compte les noves professions que han sorgit els darrers anys i que sorgiran en els pròxims, Pallarés ha explicat que «la part formativa s’ha de poder adaptar a aquests canvis globals, això implica fer certs canvis i això es pot fer combinant la part laboral i tot l’aspecte més educatiu». De fet, es planteja incloure noves formacions professionals, sempre amb el retorn del teixit empresarial i de quines són les noves demandes que van sorgint al món laboral. Amb les empreses també s’hauria de fer una feina per tal de millorar els programes de pràctiques. Un altre puntal de la proposta d’educació és l’estudi dels canvis en el plantejament de les beques que s’atorguen a ensenyament superior. Pallarés ha especificat que, en el cas dels ajuts per moure’s a l’exterior, «és un import considerable i l’aportació es paga molt a posteriori i, per tant, les famílies acaben desenvolupant un import inicial important, i s’hauria de mirar la manera de reduir els terminis». En general, Acció creu que «el primer any serà més difícil», però que hi ha diverses vies de millora per poder donar aquestes beques «i que sigui una ajuda real per a aquests estudiants i per a les famílies». Així mateix, des d’Acció també s’ha treballat en la millora de patis, «perquè siguin més amables i que es vinculin amb la interacció més social». Pallarés ha assegurat que aquest punt és important, perquè pot tenir incidència en el fet de treballar les competències emocionals. Per últim, els menjadors també entren en el focus del programa, no únicament pel preu, sinó també per millorar l’oferta per a certes al·lèrgies alimentàries, com la celiaquia. En aquest cas, a més, també pot suposar un augment de la despesa per a les famílies.