MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«De fer 200 PCR a la setmana a ser una prova residual»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

L’arribada de la Covid-19 va suposar que tothom comencés a fer servir paraules com cribratge, PCR o TMA. Un virus desconegut amb una gran afectació a nivell mundial i Andorra no n’ha quedat al marge. Per saber si una persona s’havia contagiat o no s’havia de fer una prova PCR, consistent en introduir un bastonet a les fosses nassals per recollir la mostra. En un primer moment, les analítiques s’havien d’enviar a l’exterior perquè no es disposava de màquines al país per analitzar les proves. Poc a poc quan els laboratoris van començar a disposar d’aquests reactius van adquirir la maquinària per poder processar les proves a les seves seus. «Tranquil·lament fèiem entre 100 i 200 proves a la setmana i ara els equips els tenim infrautilitzats» El director tècnic del Laboratori Pasteur, David Pérez, ha explicat que en el seu cas van comprar dues màquines «per poder donar un servei segur». D’aquestes, una es va amortitzar, però l’altra no s’ha aconseguit i ara són aparells infrautilitzats». Recorda que mesos després de l’inici de la pandèmia va ser quan van registrar el pic màxim. «Ens trucaven d’un hotel o d’una empresa privada que necessitaven fer proves PCR perquè s’havia detectat algun cas i tenien por que hi hagués un contagi, tranquil·lament fèiem entre 100 i 200 proves per setmana», ha subratllat . I és que no només les persones que tenien símptomes de patir la malaltia es feien les proves sinó també aquelles que volien descartar que la tinguessin, ja sigui per poder estar amb els familiars o poder viatjar. Per la seva banda, el gerent del laboratori Echevarne, Joel López, assegura que el Nadal del 2020 va ser el primer gran pic i les festes de l’any següent va ser el segon moment àlgid. «A les festes del 2021 hi havia més conscienciació amb la utilització del passaport Covid per poder accedir als llocs», ha puntualitzat. Cal recordar que qui no tenia la pauta completa de vacunació s’havia de presentar un test negatiu. 450.000 TMA i TRA A L’STOP LAB No només els laboratoris privats feien proves sinó també el SAAS, a través dels stop labs. Primer es va instal·lar a l’aparcament del Prat de la Creu, més tard a l’antiga plaça de braus i finalment al passatge Europa. Cal recordar que Govern va arribar a un acord amb la farmacèutica catalana Grífols per realitzar proves TMA, molt més sensibles, però que, segons David Pérez, «en un principi internacionalment no estava acceptada». La disminució de la incidència de la Covid-19 ha provocat un descens de les proves, que han acabat sent residuals Tres anys després de l’esclat de la pandèmia, actualment la incidència de la Covid-19 és molt baixa, tant que el Govern va decidir tancar l’stop lab el passat 13 de març. Des del 19 de setembre del 2020 fins a la data del seu tancament, s’han fet gairebé 450.000 proves entre TMA i test ràpid d’antígens, segons dades facilitades pel Ministeri de Salut. La disminució de casos i l’aixecament de les restriccions han provocat que la ciutadania ja no acudeixi als laboratoris a fer-se les proves i molts es fan un test d’antígens. Segons Pérez, «ara fem entre 5 o 10 proves setmanals, la majoria per casos preoperatoris i ha passat a ser residual». En el cas del laboratori Echevarne, «com a molt en fem dues setmanals». Joel López remarca que «hi ha un moment que perd tot el sentit dibuixar palets per saber quanta gent té la Covid-19″ .El gran èxit va ser empoderar el pacient i que es fes responsable de les accions que havia de prendre enlloc d’assolir un rol paternalista» ha remarcat.