L’essencial: pensar el valor didàctic que ens aporta un bloc. “…” Abans, però, de fer cap clic cal haver rumiat i saber per què voleu un bloc, quin valor afegit aporta a la vostra tasca pedagògica i com organitzareu la vostra activitat didàctica amb el suport d’aquest instrument. Per exemple, heu de tenir clar que no cal disposar d’un ordinador per alumne/a per poder fer activitats amb els blocs. Segons com organitzeu l’activitat, l’edició del bloc pot restar invisible en les vostres classes; en canvi, pot ser-ne l’element substancial que les alimenta, ja que un bloc pot ser un espai on abocar-hi feina i reflexions des de fora de l’aula de la mateixa manera que ho eren les llibretes de deures tradicionals.  A l’apartat de webgrafia, al final d’aquest article, trobareu materials (in)formatius de referència que us han d’ajudar en la vostra reflexió. A tall d’il·lustració, no estalvieu una visita als blocs de demostració d’Educastur Blocs (http://blog.educastur.es/). N’hi per a tots els gustos i d’àmbits diversos: d’exposicions artístiques, de comentari lectures, d’elaboració de biografies… Com veureu, el bloc pot servir per donar suport a una activitat puntual, però cal considerar-lo un autèntic mitjà de comunicació i d’organització de la feina pedagògica i mai una joguina conjuntural emprada per congraciar-se amb l’alumnat. Així, des d’una tutoria de secundària, que, normalment, compta amb una minsa hora lectiva setmanal, la disposició d’un bloc pot servir per aportar continguts sobre la marxa del curs, delegant en equips de tres persones per torn la tasca prèvia a la classe d’edició sobre aspectes concrets, per exemple, com ens organitzem l’estudi: carpetes, agendes, materials en línia (les aplicacions per gestionar adreces d’interès en línia, com ara del.icio.us http://del.icio.us/), tenen un fort potencial si el/la tutor/a l’ensenya a activar a l’alumnat i el fa treballar en aquesta direcció). Així, en un bloc, es pot fer explicar a un grup d’alumnes la gestió d’aquests aspectes. Altres poden comentar-los o fer-hi noves aportacions. La feina del professorat consistirà a entrenar l’equip i fer-ne el seguiment.  L’hora lectiva es pot dedicar a comentar-ne els resultats, reconduir les propostes, encomanar noves feines, amb el suport d’ordinadors en aquella hora concreta o sense. Ah! I no cal transportar papers, ni retallar diaris (un enllaç és més ràpid que qualsevol retall!), només cal estar amatent a la feina proposada i als resultats obtinguts. La resta consta, documentat i controlat per vosaltres, en línia. I direu, “però si el nostre alumnat ja en sap més de blocs que nosaltres!”. No us ho cregueu  pas. Saben, potser i penseu que no tothom, sobre l’ús lúdic dels blocs. Però, i del seu ús educatiu? Si vosaltres us n’absteniu, qui els n’ensenyarà? Com n’aprendran? Organitzar-se la feina per ser més eficient explotant les possibilitats que les tecnologies ens posen a l’abast és una tasca educativa. I les TIC en són l’instrument actual. Com a docents hem d’entomar la responsabilitat en l’assoliment d’aquest objectiu. Com també ens pertoca formar en l’adopció i transmissió de valors com ara la construcció del coneixement de forma col·laborativa, el respecte als drets fonamentals (intimitat, honor, imatge pròpia, autodeterminació informàtica…), l’expressió de les idees amb claredat i per a un públic ampli… Els comentaris: l’ànima dels blocs. Un bloc sense comentaris perd la seva essència, ja que és, per definició, un espai de participació. Però direu: “És un risc deixar que l’alumnat pugui escriure en un espai públic sense control!”. De cap de les maneres! Des de l’administració del vostre bloc teniu la paella pel mànec, ja que el podeu configurar de manera que només puguin fer-hi comentaris usuaris i usuàries que hàgiu escollit i els podeu moderar.