A l’altura de les torres

Cal defensar a peu i a cavall el dret de cadascú a creure en allò que li sembli millor. Algú dirà que la fe mou muntanyes, un altre que la política ho mou tot i un tercer que les dues coses són igual d’opaques. Fins i tot, en una adaptació de ‘Buscant a Wally’, es pot trobar un elector que continuï confiant en les promeses dels polítics, com Blanche Dubois ho feia en la bona fe de les persones a ‘Un tramvia anomenat desig’. Serà difícil a la vista d’alguns aquests debats parroquials epidèrmics, que no és el cas del d’aquest dimarts, on les promeses es multipliquen com els horricreus d’en Valdemort, amb uns candidats invocant a la Nostra Senyora del Vot Útil, que després de diumenge canviarà, en alguns casos, per la Del Pacte. Potser els seria més útil pregar també a la Mare de Déu de les Isòbares, i que nevi, i que plogui. Obre el debat Ramon Tena i subratlla que «s’estan perdent elements de la identitat d’Andorra» i presenta un projecte amb el benestar al centre de totes les polítiques públiques i anar cap un creixement ordenat i reflexionat. Trini Marín s’adreça als escaldencs i escaldenques, «que ja em coneixeu: soc la Trini». Detalla com a reptes, l’habitatge, el poder adquisitiu i l’encaix a Europa. Se li acaba el temps que cal aprofitar perquè la vida ja ve amb espòiler de sèrie. David Pérez creu que «un altre model és possible per al país i per a la parròquia. El canvi de la majoria és possible». Concòrdia proposarà una llei marc de benestar El candidat de Concòrdia insisteix en el benestar que tindrà una llei marc si arriben al Consell General. Marín explica que el Govern ha invertit 300 milions d’euros en polítiques públiques. Pérez opina que «el model del senyor Espot s’està transformant en desigualtats». Proposa la diversificació de l’economia i les ajudes als empresaris, i la reducció de terminis per obrir negocis «que encara arriba als 100 dies». Es pregunta a qui es van concedir els crèdits tous per la pandèmia. Tena expressa els neguits que han recollit sobre les negociacions amb la Unió Europea. El principal són els costos que tindrà l’acord. «Govern es ha parlat molt dels beneficis però gens dels costos». Li pregunta a Marín si tenen previst elaborar uns estudis d’impacte. La ministra en funcions indica, no sense dificultats, que s’està treballant amb els diversos agents implicats en l’acord. En aquest moment, Pérez i Marín són com l’almirall Mountbatten en plena campanya naval dirigint la cinquena flota de destructors de la Royal Navy. I «jo soc la Trini» al mig veient com Tena esmenta que té una petita empresa i «vostè m’està dient que hi ha coses que encara no s’han fet quan ens asseguren que l’acord es tancarà aquest any». Passar aquest debat estava sent per la candidata demòcrata com completar la instrucció dels marines encara que un s’hagi preparat com Charlie Humman a ‘Triple frontera’. Si hagués pogut hauria dibuixat un cercle a terra i s’hauria estirat. Això és el que la tradició indica que s’ha de fer quan et creues amb la processó de les ànimes per tal que no se t’emportin. Perquè estava entre dos candidats que, en qualsevol moment podien dir allò d»agafa’m el cubata que me n’hi vaig» i amb els somriures cicatritzats del Joker de ‘Batman’. Ella que havia arribat allà creient en la bondat de les padrines a les cues del supermercat intentava aguantar les envestides amb missatges més difícils d’entendre que revertir el temps en una computadora quàntica i gairebé tan enigmàtics com l’olor d’un suavitzant d’escull de coral. Trini Marín anuncia l’ampliació de l’hospital «Celebro senyora Marín que després de dotze anys s’hagin adonat que hi ha un problema amb l’habitatge», diu Pérez. La demòcrata respira enumerant tot el que s’ha fet en matèria d’habitatge. Oxigen pur que explica amb orgull tal com Rafiki mostrava Simba a ‘El rei lleó’, però el socialdemòcrata no estava disposat a afluixar la pressió. El de Concòrdia, tampoc que també se les té també amb Pérez. Mentre, Marín anuncia l’ampliació de l’hospital i agraeix la feina dels professionals durant la pandèmia. L’ampliació de l’hospital li recorda a Pérez el model de la presidenta de la comunitat de Madrid [Isabel Díaz-Ayuso]amb un centre sanitari que es va construir i que va estar molt temps buit. «El que cal és tenir primer els metges i després preveure l’edifici». El socialdemòcrata posa sobre la taula que es va prometre la creació d’una unitat de radioteràpia que no s’ha fet «obligant els malalts a llargs desplaçaments per deu minuts de tractament». David Pérez salta quan s’esmenta el nom de Rosa Gili Marín destaca que es faran molts projectes i Tena li demana d’on sortiran els diners. Continua amb les torres d’Escaldes-Engordany i opina que és un projecte que no s’assembla al que es va presentar inicialment i considera que és «un urbanisme massificat». Pérez s’empipa quan Marin parla de l’actual cònsol major Rosa Gili. «Aquesta senyora ja no està al meu partit i el votarà a vostè senyor Tena». Segueix el socialdemòcrata lamentant, en la seva opinió, l’oblit que pateix la parròquia que part de Govern. Li demana rigor a Tena i que no parli de coses de ciència ficció. Pérez se sentia com Sylvester Stallone pujant amb la música de ‘Gonna Fly Now’, les escales del Museu d’Art de Filadèlfia a ‘Rocky’ que sempre és millor i més reconfortant que Andrés Pajares a ‘Yo hice a Roque III’ saltant a la corda mentre canta ‘El cochecito leré’. Tena fa una darrera intervenció assegurant que «Concòrdia batega amb un projecte de país per promoure un creixement sostenible». Marín creu que poden afrontar els reptes que necessita el país amb un creixement més humà i sostenible mentre que Pérez aposta pel canvi. «Representem un projecte transformador». Punt final a un debat d’altura. Com les torres del Clot d’Emprivat.