MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«Vull viure a casa meva el que em queda de vida i necessito el suport de les infermeres»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

S’està preparat per a la vellesa? La resposta pels usuaris de l’Augla Magna de l’Ud’A és que no. Per a molts el pas de treballar diàriament una jornada laboral a no tenir res a l’agenda, suposa un abans i un després. En Ramon Reguant assegura que «no estem preparats per un canvi tan brusc». Està jubilat i posa en relleu que «t’has d’esforçar voluntàriament a buscar altres activitats per crear una rutina». Reconeix que quan s’arriba a una certa edat «entre la gent gran hi ha una autolimitació d’algunes activitats per por a fer-nos mal». «La millor medicina és no aturar-se perquè el pitjor que pot passar és aixecar-te i no saber què fer» Per la seva part, la Rosa Mari Mandicó va ser la primera directora de l’escola d’infermeria d’Andorra i la promotora del projecte d’Aulga Magna. «Quan tenia 58 anys ja em volia jubilar, però als 65 ho vaig fer. Durant tots aquests anys m’anava preparant i em demanava què faré?», ha explicat. Manifesta que «vaig tenir la sort abans de jubilar-me d’anar de consellera de comú de Canillo i va ser una transició durant quatre anys». Actualment, diu que té l’agenda més plena que quan treballava perquè s’ha anat embrancant en altres projectes. «La millor medicina és no aturar-se perquè el pitjor que pot passar és aixecar-te i no saber què fer», ha puntualitzat. Hhauríem d’insistir una mica més i poder a desenvolupar l’hospitalització a domicili perquè això beneficia a la gent gran perquè a l’hospital es desorienten o es desnodreixen» Els participants tenen clar que cal que les persones que estant en l’edat de jubilació fins que els arribi la mort han de poder estar actius fent activitats. També demanen poder passar el major temps possible a casa seva. La Montse Piqué ha donat un missatge a les futures generacions d’infermers i infermeres. «La gent gran no som nens petits i tenim molta experiència a la vida», ha expressat. En aquest sentit, posa en relleu que «vull viure al meu domicili el que em queda de vida i fins al darrer dia, si és possible, per aquest motiu, necessito el vostre suport i companyia». Vol estar a casa seva i no a l’hospital i, precisament, és amb el que treballen des del Ministeri de Salut i el SAAS. De fet, la cap del Servei d’Envelliment i Salut, Eva Heras diu que «hauríem d’insistir una mica més i poder a desenvolupar l’hospitalització a domicili perquè això beneficia a la gent gran perquè a l’hospital es desorienten o es desnodreixen». Precisament, la cap de l’Escola d’Infermeria de la Universitat d’Andorra, Sara Esqué, ha explicat que en el pla d’estudis ja es treballen els canvis que es produeixen l’etapa de la vellesa i les malalties. En aquest sentit, diu que el paper de la infermera és important en el lideratge no només en acompanyament del pacient sinó també a les famílies. I és que la població cada vegada es va envellint més i, per això es necessiten més recursos assistencials per afavorir l’atenció a les cases i l’autonomia dels pacients.