Vergonya Valora

Després de tres o quatre tocs d’atenció del Tribunal Constitucional per la lentitud judicial, per la dilació indeguda, per l’inexistent voluntat de la Batllia de resoldre el cas, la jurisdicció instructora va situar dos batlles de reforç -Stepanhie Garcia i Joan Carles Moynat- per impulsar la causa. La primera actuació rellevant dels nous instructors -Azahara Cascales n’ha quedat al marge- va ser tornar a cridar a declarar l’únic processat en el cas i director al seu dia de Valora, el lauredià Xavier Felipó, l’home que al Sant Esteve del 2006 va advertir les autoritats financeres del país que la gestora faria un pet de mil dimonis. [related:articles:2] Llavors, Felipó suposadament sabia fil per randa què havia passat. Avui ni recorda ni vol recordar res. Ni els altres socis que tenia, ni Fibanc, ni Andbank han estat cridats ara per ara a respondre pel magne forat i l’economista de Sant Julià es veu sol contra la paret. Insolvent (suposadament). I acusat de mitja dotzena de delictes. Des d’estafa continuada a administració deslleial passant per falsificació de comptes i altres. Felipó va acudir aquest dimarts a la Batllia i es va negar a respondre pràcticament totes les preguntes que se li van fer. La qüestió de la responsabilitat civil va ser la clau de volta de l’interrogatori. Felipó va assegurar no tenir res i cobrar el sou mínim com a empleat de la ferreteria familiar No va respondre perquè no recordava o perquè no volia haver-se de dirigir als qui l’acusen. Perquè només afectada manté l’acusació contra ell, a part de la fiscalia. Amb tot, fins a tres advocats més van acudir a un interrogatori que va durar qüestió de minuts. Totes les parts que representen afectats troben lamentable que setze anys després que esclatés el cas encara s’estigui donant tombs i tombs a la situació i que, òbviament, Felipó ja no recordi res de res. Amb tant de temps ha tingut marge de maniobra per poder fer i desfer el que hagi cregut convenient. El director de Valora va deixar clar que no respondria per volguda voluntat les preguntes de l’única acusació particular. I tampoc no va aclarir res del que li van demanar els instructors de la causa. Per com es van desenvolupar les qüestions plantejades per Garcia i Moynat sota l’atenta mirada del fiscal adjunt Borja Aguado, la Batllia té com a principal interès tants anys després mirar de recuperar algun euret d’allò que va desaparèixer per intentar retornar a les víctimes de la suposada estafa. N’hi ha més d’un que ha mort per raons d’edat amb el pas d’aquests més de tres lustres. Algun dels afectats fins i tot es va llevar la vida en saber que havia perdut tres milions d’euros i mai no els recuperaria. En fi, que la qüestió de la responsabilitat civil va ser la clau de volta de l’interrogatori. Felipó va assegurar no tenir res i cobrar el sou mínim com a empleat de la ferreteria familiar. Un salari mínim que no li permetria sortir de la insolvència. [related:articles:1] Els batlles van recordar a l’antic director de Valora que els constava que figura en tres societats espanyoles. Felipó, evidentment, o no sabia o no recordava. I això que al seu dia el director de la gestora de capitals va declarar a la Batllia que havia fet unes inversions a tres promocions immobiliàries a Espanya, cosa que mai s’hauria investigat. Probablement per aquí anaven les preguntes dels instructors, ja que consta documentació d’unes inversions per un import total de 130.100 euros i va informar que li havia signat al seu soci uns documents, ja que aquest havia resultat perjudicat per Valora. Aquesta explicació oferta al seu dia pel processat seria, doncs, un reconeixement explícit d’un presumpte alçament de béns. Tampoc s’ha analitzat. Felipó consta com a administrador i accionista únic d’una societat a Espanya, Direct Way Europe SL, relacionada amb el mateix client, a la qual va transferir un total de 400.000 euros del seu compte de Crèdit Andorrà. Per aquí també anaven les preguntes dels nous instructors, que havien de maquillar almenys una mica la deficient investigació feta fins ara, plena de llacunes, retards i que ha obviat múltiples derivades que s’haurien d’haver investigat. Segurament perquè no interessava aixecar certes estores.