MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Verdú controla la pressió i espera «gaudir moltíssim» de l’Eslàlom Gegant

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

«Els esportistes d’alt nivell vivim constantment amb pressió, i no patiu perquè soc el primer que es posa pressió, soc el primer que vull fer una grandíssima cursa», ha assegurat Verdú. Així mateix, ha assenyalat que després d’aconseguir la classificació per a les Finals, «ara sento que m’he tret un pes de sobre, que la recompensa per a aquesta gran temporada és córrer el dissabte aquí, i vull gaudir moltíssim del dia, demostrar a tot el país i a la gent que em dona suport el bon esquí que he estat fent». Verdú, que és enguany l’únic esquiador de la península Ibèrica en arribar a les Finals de la Copa del Món, també ha recordat la «connexió especial» que té amb l’Avet de Soldeu. «És una pista que m’ha vist créixer», i «crec que si tanqués els ulls seria capaç de recordar amb molta precisió tot el perfil, totes les portes». A més, ha destacat que «té un perfil espectacular que no té res a envejar amb la resta de pistes del circuit» i ha recordat el moment especial de l’any passat que va marcar «un abans i un després en la meva carrera esportiva», quan va ser campió d’Europa de Gegant absolut. «Me la conec molt bé, li tinc un apreci brutal i el dissabte li tinc ganes», ha sentenciat. L’any passat, la primera persona que va abraçar després de la cursa va ser el seu avi, que per ell és un punt de suport emocional molt important, i aquest any no serà diferent, «és l’extra d’emoció que el meu avi pugui ser el dissabte aquí». Depenent del resultat que faci, quan arribi a la meta, Verdú està convençut que «serà un moment d’eufòria pura, de culminació de tots els esforços per haver arribat fins aquí». Joan Verdú també es mostra orgullós pel fet que la seva progressió hagi coincidit amb el canvi que està fent l’estació i el país com a seu d’esdeveniments esportius mundials, amb la vista posada a l’organització dels Campionats del Món del 2029. «Jo puc ajudar des de la pista, esquiant cada cop més ràpid, i espero que el meu granet de sorra pugui ajudar a fer-ho realitat. Jo estaria encantadíssim, seria un grandíssim orgull».