MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Una hora menys als rellotges dels campanars

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El canvi d’hora va lligat, inevitablement, a l’eterna polèmica sobre si realment val la pena. L’any 1974 Europa va començar a harmonitzar els canvis horaris a tots els països com a mesura d’estalvi energètic per fer front a la primera crisi del petroli, per l’encariment d’aquest producte. La darrera regulació data de l’any 2000, amb la directiva europea 2000/84, en què s’unifiquen els dies dels canvis d’hora a tots els països de la Unió Europea i s’estableix que siguin el darrer diumenge de març i i el darrer diumenge d’octubre. L’any 1939, Andorra va seguir la decisió de França i Espanya d’avançar una hora l’horari d’estiu. El canvi no va ser seguir per gran part de la població ja que famílies tradicionals i agricultors i ramaders van continuar amb l’hora vella, de manera que un any més tard (18 de març 1940) el Consell General ha de tornar a publicar el mateix edicte. No obstant, la gent que treballava al camp mantenia el mateix horari. Això provocava confusions quan havien d’anar a fires a Catalunya o a França, o senzillament, a veure familiars o comprar. Un grup parroquial va preguntar si l’hora per tancar les candidatures era la real o la solar El cas més curiós, com recorda l’enginyer Ferran Goya, és que els rellotges dels campanars de les esglésies van continuar marcant l’hora antiga. Les anecdòtes eren constants però potser la més sonada va ser la consulta d’un grup parroquial que havia de participar en unes eleccions del desembre de 1971, sobre a quina hora es considerava tancada la presentació de les candidatures, si s’havia d’entendre l’hora solar o l’oficial. La resposta va ser la segona. A partir del març del 1975, també a Andorra, es va adoptar el canvi estacional amb l’hora d’estiu GTM+1 i l’hora d’hivern GTM+2. Això passava mentre Andorra vivia un debat intens sobre la necessitat del canvi però també sobre el nou Santuari de Meritxell i la proposta per foradar el túnel del Rat, a Ordino i enllaçar amb França. A la festa major d’Escaldes-Engordany actuava el ventríloc espanyol, José Luis Moreno i a la d’Andorra la Vella, Rocío Jurado. Curiosament tothom va arribar a l’hora per a les dues actuacions. També el país s’estava posant a l’hora tot i que encara una mica en format campanar. Va ser el 1975 quan els veguers van promulgar un decret per regular els temes d’immigració i de residència, així com un nou codi de nacionalitat. El nou text, tot i revestir algunes mancances i crear una categòria inèdita d’habitants, els «nats a Andorra», és a dir els nascuts al Principat després de l’1 de gener d’aquell any, va permetre als fills de les cabaleres casades amb forasters -les andorranes que no eren pubilles- d’accedir a la nacionalitat andorrana. El rellotge institucional s’avançaria una mica però no encara per arribar a l’europeu.