MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Una empresa estrangera estudia el projecte de l’aparcament de l’Obac mentre la minoria pressiona

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

L’Altaveu avançava fa gairebé dues setmanes que l’aparcament de l’Obac tenia nou interessat. Es tracta, de fet, d’una empresa estrangera que està estudiant la possibilitat de portar a terme el projecte mitjançant concessió. Amb les mateixes condicions i plec de bases del concurs que havia quedat desert, tot i tenir més d’una empresa disposada. La cònsol major, Rosa Gili, ha explicat que una persona que hi treballa en aquesta entitat es va apropar al comú i va sol·licitar un complement d’informació. Resposta, però, encara no s’ha tingut cap, «en els pròxims dies trucarem a veure com va». Terminis, tampoc es té ningun, «és un projecte que va per llarg». I llarg és també el debat que s’enceta entre majoria i minoria quan es parla d’aquest projecte. Durant la sessió de consell de comú, on s’han aprovat els comptes del 2022, el conseller Jordi Vilanova ha encetat el meló. Parlant de prioritats i de formes de fer, ha recordat que per ells aquest projecte era cabdal. Més tard, durant roda de premsa, ha assegurat que és la forma que des de la formació demòcrata es considera adequada per revitalitzar la part alta, posant en dubte l’efectivitat de Caldes i de l’aparcament de l’església. «Era un projecte polític que volia unir dues zones, la carretera de l’Obac i la part alta de Vivand», ha remarcat Miquel Aleix. Han recordat que a finals del 2019 es tenia un acord amb els propietaris. Nuria Barquín ha anat més enllà, «ja teníem el concurs d’excavació de l’obra, i es va considerar desert per estimació de la corporació». Aquest acord, però, ha estat en més d’una ocasió criticat per Gili, que tampoc ha perdut oportunitat per assegurar que tenia alguns aspectes que estaven «al límit de l’acceptable». Malgrat això, la minoria ha insistit en la importància de portar a terme aquest projecte. Fins i tot, de fer-ho de forma directa, sense concessió. Vilanova ha explicat que «una inversió que pot ser de 17 o 18 milions d’euros i la faci una empresa privada, a quin preu s’ha de facturar l’hora». El cònsol menor, Quim Dolsa, ha puntualitzat, de fet, que les previsions actualment estan en 22 milions d’euros per poder dur a terme el projecte, «és estar quatre anys sense fer cap altra inversió a la parròquia». [related:articles:1] Amb tot, alguna cosa falla. Per a Vilanova, el plec de bases era poc concret. «No se sabia si els ciutadans que tenien targeta per als pàrquings de la parròquia tindrien un preu especial, o quantes places eren públiques, no es definia exactament els criteris que s’havien de complir», ha remarcat el conseller. Aquest ha estat el principal motiu, perquè, al seu parèixer, «si hi ha coses que no sé, no presento oferta econòmica». En aquest sentit, s’ha insistit en el fet que fer-ho amb diners públics, «és una forma de protegir-nos contra els preus elevats d’una forma no especulativa, perquè qualsevol inversió d’aquestes característiques és perdre els diners, però donar un servei important a la ciutadania». Des de la majoria, Dolsa ha afirmat que sí, que el pàrquing de l’Obac «és important». Però que de cap de les maneres es farà amb diners públics, ha sentenciat que «no es pot assumir una inversió com aquesta». A més, Gili ha recriminat que «hi ha un doble discurs a l’oposició, que sé que és difícil i que s’han de dir coses». Entre unes coses i altres, la cònsol ha recordat que estan a l’espera de la resposta de l’empresa. Si és una negativa, es replantejarà tot i es veurà quin és el camí que pot prendre l’aparcament més aparcat d’Escaldes.