Un reglament d’immigració converteix l’arribada d’universitaris estrangers en una cursa d’obstacles
La Mercè, una mare de la comarca catalana de la Garrotxa va anar amb el seu fill a un saló de l’ensenyament. Allà van conéixer l’oferta de la Universitat d’Andorra. El fill tenia aleshores 15 anys i quan va acabar el batxillerat a Olot va iniciar els tràmits. «Primera sorpresa, no hi ha residència universitària», diu la mare. Després un seguit de paperassa. «La postil·la de la Haia en els documents, l’ambaixada espanyola, Immigració i el pagament d’uns diners i d’oferir garanties», afegeix. Això era abans de l’aprovació del reglament d’immigració que es va publicar fa dues setmanes al BOPA i que complica encara més el procés. Així, l’aspirant a universitari presencial ha de justificar els mitjans econòmics suficients per viure a Andorra. Cal que el sol·licitant major d’edat acrediti que la suma dels seus mitjans econòmics és d’un import igual o superior al salari mínim del Principat d’Andorra durant el període d’estudi. En cas que el sol·licitant major d’edat depengui econòmicament dels seus progenitors o tutors legals, els mitjans econòmics suficients per viure a Andorra els poden acreditar els seus progenitors o tutors legals. A banda de l’aspecte econòmic cal presentar tot un seguit de documents, alguns necessaris com el de la matriculació acadèmica i el calendari dels estudis o de les activitats de recerca previstos i el contingut i la durada dels estudis. Després s’ha de disposar d’una assegurança sanitària que cobreixi al 100% qualsevol despesa mèdica o sanitària durant el període d’estudis o de recerca previst. Si, a títol excepcional, la pòlissa no cobreix tot el període previst, la persona que fa la sol·licitud ha de presentar una declaració jurada en la qual es compromet a renovar-la fins a la data de caducitat de la seva autorització. Quan l’estudiant té entre 18 i 25 anys, ha d’aportar un certificat per demostrar que continua cursant els estudis de manera continuada i sense interrupció, i que aquests estudis constitueixen la seva activitat exclusiva. En qualsevol cas, el servei d’Immigració pot demanar al sol·licitant que aporti qualsevol document complementari per complir els requisits legals i reglamentaris, i també pot fer totes les verificacions i investigacions que estimi necessàries per completar i contrastar les dades de les sol·licituds i dels documents que les acompanyen. En el cas del fill de la Mercè des del servei d’Immigració li van comunicar el passat 30 de juny quan va acabar el primer curs que si volia continuar a Andorra havia de trobar feina o marxar. Actualment està fent el segon curs a la Universitat d’Andorra i viu en un pis.
