Un de cada quatre documents que s’editen formalment al país són llibres

Va ser aquell any que el Consell General decretà l’obligatorietat que tots els editors i impressors del país dipositessin a la Biblioteca Nacional un nombre determinat d’exemplars de tot allò que produïen per ser distribuït públicament, tant de forma venal com no, per poder recopilar una col·lecció nacional el màxim completa possible, per als investigadors i les generacions futures. Actualment, més de vuit de cada deu impressions compleixen amb el mandat del dipòsit legal. Aquest 2022 la Biblioteca Nacional va atorgar 502 codis, el que suposa està per sota de la mitjana de documents produïts anualment des que es va crear el dipòsit legal. Des del 1980 s’han produït formalment al país un total de 25.763 documents, el que suposa una mitjana a l’any de pràcticament 600 documents, essent el 2002 (1.197) i el 2012 (1.316) els anys de més producció. El darrer any, set de cada deu documents eren en paper i la resta presentaven el format digital. LLIBRES Pel que fa a la tipologia de documents sol·licitats, ja s’ha apuntat, gairebé el 25% (en concret el 24,7%) són monografies, és a dir, llibres. Els segueixen els cartells (20,52%) i els fulls i fullets, amb un 13,34%. Per fer una anàlisi de les esmentades monografies, cal acudir llavors a veure les dades de l’Agència d’Andorra de l’ISBN que també gestiona la Biblioteca Nacional. Dites xifres sorgeixen de la memòria oficial de l’esmentada biblioteca. Des del 1987 fins al 2022 s’han atorgat 3.567 codis ISBN, 116 dels quals el darrer any, per sobre de la mitjana del període (99) però pas de la de la darrera dècada (135) encara que hi ha un boom d’editorials i, sobretot aquest Sant Jordi, de producció d’autors del país L’Agència d’Andorra de l’ISBN fou creada per decret l’any 1987, per tal de facilitar la distribució de les monografies editades al nostre país, tant a escala nacional com internacional. L’ISBN és un codi comercial que identifica de forma única cada document, i que per tant ens permet identificar qualsevol monografia mitjançant la seva lectura, manual o per sistemes com els codis de barres. Aquest darrer 2022 es van sol·licitar un total de 116 codis. Aquesta xifra queda per sobre de la mitjana de producció des que es va crear l’ISBN però per sota del nombre de codis que de mitjana s’han sol·licitat la darrera dècada. Per posar-ho en context, des del 1987 fins al 2022 s’han atorgat 3.567 codis ISBN, el que comporta una mitjana anual de 99 monografies, per sota dels 116 del 2022. En canvi, del 2013 fins ara es van atorgar 1.353 codis, elevant la mitjana anyal a 135 volums. De les 116 monografies un 62% s’editaren en suport paper, enfront d’un 38% que s’editaren en suport digital. L’idioma predominant fou el català amb un 63,80%, seguit de lluny pel castellà amb un 26,72%, gràcies al gran nombre d’edicions dutes a terme per l’editorial Trotalibros. Justament, aquest editorial és dels més prolífics. El darrer any, és clar. Així, segons les dades de la Biblioteca Nacional, l’editor més actiu fou el Govern d’Andorra amb un 18,96% del total de publicacions editades, Trotalibros amb un 13,80%, seguits del Grup Crèdit Andorrà i Anem Editors. Certament, els darrers anys s’ha viscut un boom d’editorials que ha reviscolat el sector de l’edició. L’ha fet, si es vol dir-ho així, molt més atractiu. De fet, aquest Sant Jordi 2023 viu un boom de títols divers i ampli d’autors del país. Finalment, un 99% de les monografies foren primeres edicions, i tan sols un 1% s’editaren per segon cop. Del total un 20,68% eren obres traduïdes i un 79,32% eren en llengua original. Pel que fa al prefix autor-editor la producció total fou d’un 30,18%. D’aquests un 72,20% eren autoedicions i un 27,80% institucions o entitats.