MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Tornar a donar-li vida al «singular» Colomer de Cotxa

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

De colomers a Andorra hi ha uns quants, però el de Cotxa té certes particularitats que el fan especial. Així ho ha assegurat el tècnic de Museus i Patrimoni d’Encamp, Robert Lizarte. És precisament la seva distribució el que el distingeix d’altres que es puguin trobar al país. La planta baixa es feia servir de cort per guardar els animals. La primera, com a habitatge, amb diverses estances i, també espitlleres defensives. A dalt de tot, el colomer. Lizarte ha remarcat que es data entre els segles XVI i XVII, a més del fet que «no hem trobat cap altre d’aquestes característiques a Andorra». És aquesta singularitat, a més del fet de trobar-se al nucli de Les Bons, el que fa que sigui una estructura atractiva culturalment parlant. Per tant, gràcies a aquest acord i treball que es durà a terme a tres bandes, es rehabilitarà i s’adaptarà. En primer lloc, en aquesta primera fase, es durà a terme la consolidació. L’arquitecta tècnica de Patrimoni, Lidia Torres, ha explicat que el que es preveu és «recuperar l’estructura, els forjats de fusta, sempre que estigui bé, es respectaran, també recuperarem la coberta i farem la consolidació de mur». Es continuarà amb la recuperació del forat d’èmbol i dels arrebossats. Finalment, millorar els tancaments i l’accessibilitat. Tot, en quinze mesos. Lizarte ha remarcat la importància de «preservar el màxim possible tot el que es pugui preservar». Sobretot, per poder mantenir intacta l’essència d’una infraestructura especial, que compta amb el pas del temps entre els seus murs i, sobretot, amb l’afegit que es va fer a finals del segle XIX i principis del XX, clar exemple de l’evolució de l’activitat que es duia a terme a l’interior. De fet, el Colomer de Cotxa es va mantenir actiu fins als anys 50 del darrer segle. «El context que hi ha quan es construeix la torre és la de les guerres de religió a França, és contemporani de la Casa de la Vall, i és precisament per això que es va fortificar», assenyala Lizarte. L’aprofitament que se’n feia era doble. D’una banda, per poder menjar-se els coloms i colomins i, de l’altra, obtenir fertilitzant. L’entrada al colomer Amb aquesta rehabilitació i posterior adequació en una segona fase, però, l’ús que se li pretén donar és ben diferent. La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, ha remarcat la importància d’aquest procés «en un element tan valuós per tots i pels encampadans». Els pròxims anys, un cop acabats els treballs, es crearà una comissió on participaran les tres parts per poder acabar d’establir quins seran els usos. En principi, sempre aniran destinats a l’aprofitament cultural. Segons Mas, «presentacions de llibres, petits concerts i també incloure-ho a les visites guiades que fem a Les Bons». És més, s’espera que a l’estiu del 2024 ja es pugui mostrar com a part del nucli, «perquè cada cop tingui més visitants i sigui més conegut pels nostres turistes i ciutadans». Per poder dur a terme aquest procés l’aportació també serà triple. 68.000 euros per part del Govern, 68.000 per part del comú, i el que resta fins a 268.000 euros, per part del privat. D’aquesta manera es conclou la tasca prèvia que s’ha fet de forma conjunta entre les tres parts, ha explicat la ministra de Cultura en funcions, Sílvia Riva. «El que fem des del departament és seguir les consignes patrimonials i posar-les a l’abast perquè les rehabilitacions es duguin a terme amb aquests criteris i que el resultat pugui ser aquesta recuperació de la memòria històrica i l’harmonia patrimonial», ha recalcat la ministra.