Tenir gossos al pis no es motiu de rescissió del contracte, però sí si s’hi caguen i s’hi pixen

En una sentència molt recent, el Superior recorda que respecte de la «problemàtica» de tenir gossos en un pis «hem pogut molt recentment pronunciar-nos sobre la qüestió de si el fet de si tenir (dos) gossos a l’interior de l’apartament arrendat sense gaudir de la pertinent autorització escrita per la part de l’arrendadora constituïa un incompliment contractual que pugui justificar la resolució del contracte i emparar el seu desnonament». I ressalta que en aquella ocasió «hem pogut motivar que l’incompliment del pacte contractual que prohibeix la tinença d’animals no pot motivar per si sol una resposta tan dràstica com és el trencament de la relació obligatòria de tracte successiu que constitueix el contracte d’arrendament». «Si bé no existia cap autorització escrita, sí que existia una tolerància o acceptació tàcita per part seva per a la tinença de gossos per part de varis llogaters de l’edifici» Però el cas sobre el qual s’ha pronunciat ben recentment és lleugerament diferent. En efecte, és clar i «admès per la part arrendadora que si bé no existia cap autorització escrita, sí que existia una tolerància o acceptació tàcita per part seva per a la tinença de gossos per part de varis llogaters de l’edifici». Ara bé, és evident que «aquesta acceptació que impedeix pronunciar la resolució pel fet de tenir els animals no comporta l’acceptació de les molèsties i/o desperfectes que els mateixos puguin arribar a provocar». La sala comparteix la valoració de primera instància per la qual es considera provat que els gossos de l’arrendatària en qüestió van causar molèsties a d’altres veïns i van provocar desperfectes a l’immoble. I considera el TS que cal ser més explícit que no ho va ser la Batllia perquè ningú no tingui dubtes de què és el que defensa com a suposadament normal l’arrendatària que es nega a acceptar la resolució del contracte per la mala praxi. TACA GROGA I OLOR A PIXUM Així, posa com a primer exemple el testimoni de la portera de l’edifici, que «va manifestar que els altres veïns es queixaven prop d’ella i de la propietat pels sorolls i lladrucs dels gossos de la recurrent, ja que lladren de dia i de nit, amb la precisió que, salvat en una única ocasió, no s’havien queixat d’un gos d’un altre inquilí». «L’altre element a tenir en compte, i sobre el qual la part arrendatària apel·lant guarda un silenci sepulcral, és la qüestió dels desperfectes causats a l’immoble per culpa de les miccions dels seus gossos». És aquí quan més s’esplaia la sala perquè no es pugui replicar res o gairebé res. «Queda provat que a finals de l’any 2021 va aparèixer una humitat al pis de sota la forma d’una taca groguenca i que es va demanar a »industrial encarregat generalment d’efectuar les petites reparacions de l’edifici, de buscar-ne l’origen. Ho va fer amb un lampista,per ajudar-lo a identificar una eventual fuita. És així que van descartar l’existència de cap fuita en particular del radiador que es troba a aquest nivell al pis de la recurrent però que al treure al guix, el lampista va poder constatar que la taca feia olor a orina de gos i tenia com a origen les filtracions de les miccions dels gossos del pis del damunt». «El lampista va poder constatar que la taca feia olor a orina de gos i tenia com a origen les filtracions de les miccions dels gossos del pis del damunt» El lampista va explicar que quan la recurrent «va finalment acceptar deixar entrar-los al seu pis l’endemà, havien constatat un fort olor de orina i defecacions malgrat haver estat la zona en qüestió recentment netejada. El lampista va establir un pressupost per a les reparacions de les desperfectes provocades per aquestes filtracions per import de 729,41 euros». Un altre perit, sense ser tan contundent, també va mantenir que «havia notat un ‘olor intens’ com de ‘pixum’ i que la taca era molt groga». L’ocupant del pis afectat va confirmar que també «havia notat aquest olor de pixat quan s’havia tret el guix al nivell de la taca». A més, la portera va manifestar que en tots els anys des de que la recurrent tenia aquests gossos, «únicament els havia vist treure al carrer, com a molt, en tres ocasions». En aquestes condicions, «considerem que sí que els gossos de l’arrendatària han comportat per a l’arrendadora una frustració del seus drets, doncs no només la tranquil·litat dels altres residents s’ha vist pertorbada sinó que a més la recurrent, per la manca de cura dels seus gossos, va provocar danys a l’edifici» i aquestes males praxis de l’arrendatària «són prou greus com per a justificar la resolució del contracte».