MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Suñé reclama «serenor» a l’hora d’afrontar el debat sobre l’avortament

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Suñé ha tancat amb aquest discurs el seu mandat com a síndica, marcat en els dos primers anys, com ha volgut recordar, per la pandèmia. Un repte que, ha volgut posar en relleu, el país va saber afrontar. «Hi vàrem saber respondre amb una tasca conjunta de totes les institucions», ha recordat, a la vegada que ha volgut defensar que l’Estat «era capaç de respondre a un fet inesperat», en gran part gràcies a tenir la Constitució com a eina per ser «una nació moderna dins del conjunt dels Estats». En la seva intervenció, Suñé ha anat repassant els reptes d’Andorra, com ara la problemàtica de l’habitatge, l’aposta per la sostenibilitat o la negociació amb la UE. Sobre aquesta, ha advertit que «serà llarga i complexa» i que «requerirà un esforç conjunt generós i intel·ligent per part de tots». I, sobretot, afrontar-la «amb rigor, constància i acció compartida» però, especialment, defugint «la por», ja que «no és bona consellera». En canvi, cal «claredat en l’exposició dels treballs». La síndica general ha indicat que «som a Europa amb voluntat de participar en un mercat més ampli, no únicament material, sinó també de valors» i s’ha de «fer possible des del coneixement i des de la voluntat d’entendre quin és el futur que volem pel nostre país». També ha llançat, però, una advertència sobre un afer novament al primer punt de l’actualitat: la despenalització de l’avortament. Formalment, no l’ha nomenat en el discurs, però ha quedat clar a què es referia quan parlava d’un assumpte que afecta «la nostra configuració» com a Estat. Així, ha apuntat que «els gairebé 750 anys d’història que ens precedeixen exemplifiquen de manera punyent la raó de ser del Coprincipat» i ha demanat «serenor en els debats» tot avisant que «la solidesa del nostre país és un bé preuat que hem de tenir present en tot moment». I, tot i això, ha donat a entendre que, tard o d’hora, es faran avenços en aquest àmbit. «El decurs de la vida ens ensenya que els canvis arriben en el moment just que els correspon i forçar que es produeixin ens aboquen a situacions de les quals després no sabem trobar-ne la sortida», ha alertat. Per això, ha reclamat que «siguem assenyats i entenguem la responsabilitat que tenim per al futur dels nostres ciutadans». -seguirà ampliació-