Sílvia Bonet va desestimar el ministeri d’Afers Socials al darrer moment
2 minutos de lectura
El ministeri d’Afers Socials l’havia reservat per a Acció. Però Costa, dijous de la setmana passada, li va dir que no. I les altres persones que va proposar la formació liderada per Judith Pallarés (Noëlia Souque i Laura Mas) no van convèncer Espot. Per completar el trencaclosques, poder presentar un gabinet que no fos monocolor del tot i, alhora, complir amb la quota parroquial d’Ordino, el cap de Govern va pensar en Bonet, però la seva resposta també va ser negativa i Espot ja va llavors reordenar les carteres amb les peces que tenia. Bonet, que en el seu pas pel Consell General també va tenir una elevada participació en el Llibre Blanc d’Igualtat, no es pot descartar del tot per a l’assumpció de responsabilitats en aquesta matèria. Però ara per ara no hi ha res de confirmat en aquest sentit. Va ser ministra de Salut un exercici en el govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu i després va virar cap a Progressistes-SDP per acabar com a consellera no adscrita i propera a Demòcrates sense acabar d’integrar-s’hi. Espot busca qui ocuparà secretaria d’Estat de Polítiques d’Igualtat alhora que s’han d’anar completant altres segones línies, atès que molts ministeris disposaran de números 2. De fet, la cartera que ocupa Conxita Marsol es desgranarà, almenys, en un parell de secretaries d’Estat. Educació també tindrà aquesta peça, per a la qual sonen Marie Pagès o Bruno Bartolomé, que si finalment Olga Moreno no acaba a la direcció general de l’Escola andorrana, també podria assumir aquest repte. Joan León és la persona més ben col·locada per continuar a Justícia i Interior i Alain Cabanes com a secretari d’Estat d’Esports encara que caldrà veure si encaixa en el perfil que hagués pensat la futura titular de Cultura i Esports, Mònica Bonell. Trini Marín molt probablement també tindrà dues secretaries d’Estat. I Salut i Finances molt plausiblement també incorporaran números 2 per reforçar els papers que juguin Helena Mas i, sobretot, Ramon Lladós, sense cap experiència política.
