MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Sant Fèlix triomfa, ‘triomfa’ el neguit per l’habitatge

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Hi havia catorze pisos que es posaven en venda. Dos sense cap llogater associat. Aquests han tingut una requesta inusitada. Fins a 48 licitadors hi ha hagut per a un i 33 per a l’altre. Una petita bestiesa si es tenen molts d’altres dels processos d’aquestes característiques -d’habitatges com els de Sant Fèlix al preu dels de Sant Fèlix, pocs, que quedi clar- que es duen a terme. Els habitatges solien anar vinculats o bé a una plaça d’aparcament o bé a una plaça d’aparcament i un traster. Catorze lots amb pis inclòs i sis més que eren locals o trasters solts. [related:articles:1] Tot. S’ha venut tot. L’interès ha superat les expectatives. També, és clar, el que s’ha acabat ingressant, per dir-ho d’aquesta manera. L’edifici havia estat embargat al seu dia per MoraBanc. Tots els lots s’han venut de forma individualitzada i la immensa majoria se l’han quedat compradors particulars. Alguns, és clar, els llogaters dels immobles que han fet l’esforç de poder-se apropiar del seu propi pis. Que no és pas evident. Alguns, els que menys. Perquè la resta, en alguns casos també, han estat adquirits per inversors. Algun immobiliari inclòs. Ara per ara, i aquesta era una de les condicions imposades i deixades clar en el procés de subhasta, els arrendaments s’han de complir. Estaven garantits, vaja. Quan arribin a terme, serà una altra cosa. I s’hauran d’atendre a la normativa del moment. El moment, l’actual, indica que hi ha molt neguit i molta tensió per poder disposar d’un lloc on poder viure. I a un preu assequible. Amb reformes a fer, però els pisos de Sant Fèlix ho eren. O així ha quedat clar. Sant Fèlix ha triomfat. I de quina manera.