Salutació del cap de Govern – 30è aniversari de la Constitució

Benvolgudes conciutadanes i conciutadans, Aquest any la celebració de l’aniversari de la nostra Constitució té un significat especial perquè en commemorem els 30 anys de l’aprovació. El 14 de març de 1993 va culminar un dels processos més importants de la història moderna del nostre país, un canvi del tot necessari que va comportar la plena democratització de les institucions, va traslladar la sobirania al poble andorrà i va dotar el país dels atributs que encara li mancaven per esdevenir un estat de dret, democràtic i social, amb la forma de coprincipat parlamentari. Tres dècades després, s’ha vist com la Carta Magna té un valor innegable i constitueix el frontispici d’un sistema que estableix una separació clara entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial, reconeix el pluralisme polític, advoca per la participació política i reconeix, també, els drets fonamentals i les llibertats públiques pròpies d’un estat modern. «Hem de continuar defensant la nostra Constitució, preservar-la i desenvolupar-la fins a les últimes conseqüències, perquè encara és un instrument plenament vigent i útil per seguir assolint cotes més altes de llibertat, cohesió i sostenibilitat» Lluny d’una visió mística, aquest nou model va permetre que el nostre país passés de no tenir estatus jurídic internacional a ser reconegut internacionalment. Les Nacions Unides van ser l’inici d’una llarga llista d’organismes de dret internacional públic als quals Andorra tindria accés. Precisament, l’encaix internacional del nostre país està intrínsecament relacionat amb el desenvolupament de la nostra economia, de les nostres possibilitats d’obrir nous horitzons, d’assolir nous reptes per respondre a les aspiracions i a les expectatives de les generacions actuals i les futures, les més joves; aspiracions i expectatives que no són menors perquè –possiblement– som davant dels joves més ben preparats de la nostra història i Andorra no els pot girar l’esquena. Les excel·lents relacions amb el nostre entorn també tenen un important component de seguretat jurídica, d’estabilitat o de confiança, que ens permet anar més enllà en qüestions tan importants com la nostra relació amb la Unió Europea. Una qüestió que cap Govern no ha passat per alt, conscient dels beneficis que comportarà per a Andorra la participació en el mercat interior europeu. Aquests últims trenta anys, gràcies a l’establiment d’aquest model constitucional modern, Andorra també ha esdevingut un exemple en matèria d’educació, de sanitat pública, de preservació dels nostres béns més preuats, com són el patrimoni natural i el cultural, de lluita contra el canvi climàtic, de transició energètica i de tantes i tantes altres matèries que són les que ens acaben definint com a país i que forgen el nostre caràcter. Fa escassament un mes, abaixàvem el teló de la vuitena legislatura. Una legislatura complexa per la imprevisibilitat i la urgència dels fets; la pandèmia de la COVID-19 ens va obligar a prendre decisions d’una enorme importància sobre la vida de les persones, sense tenir clar on érem i encara menys on seríem l’endemà. Després de deixar enrere els moments més difícils de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i les conseqüències que ha tingut sobre la inflació o el poder adquisitiu ens obligaven, de nou, a adoptar mesures excepcionals. No existeix un manual de com governar en temps de crisi, però el principi i l’acció fonamental radica a estar al costat dels ciutadans i preparar[1]nos millor de cara al futur. El 2 d’abril vinent, Andorra celebra les eleccions generals, uns comicis que es desenvoluparan, com sempre, amb totes les garanties. Unes garanties consolidades a la Carta Magna, que va reconèixer explícitament els partits polítics, més enllà dels denominats «grups», «unions» o «candidatures» dels anys vuitanta, i va donar peu així al naixement dels primers partits d’àmbit nacional. Trenta anys després d’aquell diumenge 14 de març de 1993, quan el poble andorrà va ser cridat al referèndum, hem de continuar defensant la nostra Constitució, preservar-la i desenvolupar-la fins a les últimes conseqüències, perquè encara és un instrument plenament vigent i útil per seguir assolint cotes més altes de llibertat, cohesió i sostenibilitat.