MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Queixa de processats en el ‘cas BPA’ perquè l’AREB hi ha aportat «comunicacions no autoritzades»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El lletrat ha intentat especificar de manera més acurada, clara i rotunda una protesta que ja es va evidenciar dimecres de la setmana passada, en la darrera sessió de la declaració de Gelabert. L’advocat ha lamentat que s’havia mostrat dos correus que no corresponien a la causa que s’està jutjant, perquè no formen part ni del sumari ni d’aquells bolcats que es van permetre. En aquest sentit ha assegurat que «vam assistir a una comunicació que no estava autoritzada». L’advocat de Miquel ha reclamat també que les defenses haurien de poder interrogar de nou Gelabert perquè els documents no autoritzats els va aportar just en els darrers moments de la seva declaració, quan l’interrogava la representació lletrada de BPA com a responsable civil subsidiari i després ja no hi havia torn de rèplica El representant legal de Miquel en la causa ha deixat clar que la «comunicació no estava autoritzada perquè no forma part d’aquesta causa» i ha afegit que l’AREB té còpia de tots els correus que no tenen res a veure amb la «investigació sobre els diners de Gao Ping i de Rafael Pallardó». Sobre aquesta qüestió el magistrat del Tribunal de Corts i president de la sala, Enric Anglada, ha recordat que les parts no poden aportar documents, però els testimonis sí per avalar el coneixement o allò que diuen. I aquest seria el cas de Gelabert. El malestar, però, és molt evident i incumbeix la gran majoria de processats, que consideren que Gelabert va oferir una declaració «del tot esbiaixada» per poder incriminar sense miraments els empleats de BPA i suposadament justificar que se saltaven tots els controls possibles; quan els treballadors i responsables del compliment asseguren que, ben al contrari, quan hi havia quelcom que no es veia clar era quan s’aixecava el dit per deixar clar que les coses s’havien de fer tal i com es feien en la immensa majoria de les vegades. I que es posava remei si mai es detectava quelcom que no acabava de quadrar. L’advocat de Miquel ha reclamat també que les defenses haurien de poder interrogar de nou (fer un complement de declaració) Gelabert perquè els documents no autoritzats els va aportar just en els darrers moments de la seva declaració, quan l’interrogava la representació lletrada de BPA com a responsable civil subsidiari i després ja no hi havia torn de rèplica. En aquest sentit, s’ha recordat a la sala que Gelabert no es pot considerar sols com a testimoni sinó que en ser l’administrador de BPA també és responsable i, per tant, té interessos en joc. Els magistrats no s’han volgut mullar en aquest sentit i malgrat deixar clar que analitzaran per a futures declaracions que els defensors puguin preguntar després de la intervenció dels lletrats del banc ara intervingut, ha assegurat que sobre la protesta en relació amb el director general de BPA es resoldrà quan pertoqui.